Jo sóc aquell que va matar Franco
Té una bellesa especial en la manera d'explicar les coses. Reinventa la història i reflexiona moltes coses sobre el nostre país.
Però m'ha commogut molt l'amor per la llengua del protagonista. M'ha agradat llegir converses en aquest català del nord, rossellonès o del Vallespir.
I la lluita incansable del nostre poble...
Us poso un dels molts fragments que m'han emocionat:
"A nou anys, hauria estat normal que trobés que aquesta revista pensada per a nens de nou anys era un tresor. Tot ella estava concebuda per distreure'm o instruir-me tot distraient-me. Cada plana era una meravella, una font de riure o de somriure, o d'admiració quan es tractava d'enaltir, com era el cas tan sovint, algun personatge notable de la història de Catalunya. Però a nou anys, assegut a la tassa del vàter, vaig demostrar un grau de saviesa que no estic segur d'haver aconseguit igualar mai des de llavors. Vaig entendre gairebé de seguida que el tresor veritable no era allò dit sinó la llengua en la qual es deia. El tresor era veure escrita la meva llengua."
Ja el tenia a la llista de pendents i, després de llegir-te, encara amb més ganes. Caurà més aviat que tard.
ResponEliminaEn part és trist, perquè parla de guerra i també fa que ens adonem més que mai de les repeticions històriques, de tanta destrucció sobre el nostre país i la nostra lengua. Però s'acosta molt als pesonatges, i fa que sigui una lectura apassionant. Estic segura que t'ha d'agradar, Mc!
EliminaTenim un gran defensor de la llengua a la Catalunya Nord. De fet, molts més d'un.
ResponEliminaEm va agradar un tuit del Joan Lluís-Lluís:
"Ja ho he dit però ho repeteixo: Si voleu entendre la Catalunya del Nord heu de pensar en un 155 aplicat durant 359 anys consecutius.
Oi que així ho teniu més clar?"
Tens raó, en tenim més d'un. Vaig llegir aquest tuit, sempre el llegeixo, al twitter. Ho ha deixat claríssim. Som uns supervivents tots plegats. Mirant la història podríem d'estar morts i enterrats, però sobrevivim i agafem força un cop i un altre. Ara més que mai.
EliminaN'he llegit algun llibre d'aquest autor i m'agrada perquè parla de la seva terra que també és la nostra...
ResponEliminaBon vespre.
Si llegeixes aquest també t'agradarà!
EliminaEl títol crida molt l'atenció, i la cita que inclous és molt bona.
ResponEliminaCrida l'atenció perquè modifica la història real. M'alegro que t'agradi la cita, només acabar-la de llegir per primer cop, vaig decidir posar-la al blog.
EliminaTant sols per el títol ja fa bona pinta
ResponEliminaSí, el títol ja té molt ganxo!
EliminaNo cal dir que aquest títol, acompanyat de la imatge de coberta, és molt atractiu. Però tinc saturació de llibres pendents....
ResponEliminaEstem igual en qüestió de saturació de llibres pendents... t'entenc molt bé!
EliminaEngrescadora la petita crònica que ens regales del llibre, Carme. Si tu el recomanes segur que m'agradarà. Gràcies, bonica!
ResponEliminaA mi em sembla que sí! Últimament, dic quecestic cansada dels llibres que parlen de guerra. Saturada. Però aquest, no m'ha cansat, té alguna cosa de ben diferent.
EliminaPrenc nota, pel que expliques estic convençuda que m'agradarà. Gràcies, Carme!
ResponEliminaJa m'ho diràs quan el llegeixis, doncs! A veure si t'hi animes
Elimina