Et busco en la claror
que em consola,
en la suavitat dels pètals,
en la dolçor o l'acidesa de la fruita,
que em consola,
en la suavitat dels pètals,
en la dolçor o l'acidesa de la fruita,
en la tardor més tendra,
en la rodonesa de la teva cal·ligrafia.
I a vegades, inesperadament,
et trobo a dalt d'un arbre.
en la rodonesa de la teva cal·ligrafia.
I a vegades, inesperadament,
et trobo a dalt d'un arbre.
El color és més a prop el que ens sembla. I més en primavera.
ResponEliminaS'endevina de quin color parlo? Potser no, oi?
EliminaNo sé a quin color et refereixes.
EliminaEn els pètals podria ser el rosa?
En la tardor el marró o l'ocre?
Dalt d'un arbre el verd?
En la caligrafia?
El mateix a tot arreu: les flors grogues, les llimones, les pomes, algunes fulles a la tardor, i en la seva cal·ligrafia amb moltes rodones "grog". 😅😂
EliminaPotser juga amb tu a fet-i-amagar.😉
ResponEliminaAra, gairebé sense aixecar els ulls, podem trobar tots els colors.
Aferradetes acolorides, nina.
Tots els colors van apareixen de nou.
EliminaJo parlava d'un color concret sense anomenar-lo... a veure...
Ara sí!, com no! 😉
EliminaA vegades sembla fàcil i no ho és…
EliminaAferradetes, nina!
A mi me encanta tomarlo de una de aquellas ramas.
ResponEliminaA mi també! Saps quincolor és?
EliminaAbans de llegir el comentari del Xavier, quan li has preguntat si sabia a quin color et referies, he pensat el mateix que ell: el verd dels arbres, l'ocre de la tardor...
ResponEliminaDesprés quan ho has dit ho he vist!
Un bon poema-endevinalla que llegit detingudament es veu clar :)
Abraçades de colors, Carme!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaAbraçades, bonica!
El meu també costava molt d'interpretar! La veritat és que el resultat és molt poètic.
ResponEliminaMoltes gràcies Helena!
EliminaVeig que els colors de l'Arc de Sant Martí, juguen amb tu, segur que el teu color el trobaràs sense, cap esforç, tots són color de la natura!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser!
Elimina