Olivera


La plenitud dels anys
i la capçada més ampla.
Com la nostra ment
que roman solitària
en una plenitud guanyada i perduda.
Ben arrelada en una terra massa esquerpa,
i sense por de cap adéu, 
un cop ben transitats tots els camins.

Comentaris

  1. Aquest arbre seria un clàssic que s'estén per sobre els que no ho són. Amb "la plenitud dels anys", que dius tu, "guanyada i perduda", tot alhora. Em recordes '"Anar endavant/ com qui fa punta al llapis,/ progrés enrere".

    ResponElimina
  2. Com qui fa punta al llapis i com la vida. Sempre endavant mentre complim anys i ens en queden menys cada vegada.

    ResponElimina
  3. La vida ja ho du, tot i que n'hi ha que per molts anys que facin, la plenitud no els arriba mai...

    Quina olivera més ben plantada!.
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que són mil·lenàries, aquestes oliveres.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Paseo cada mañana bajo alguno. No dicen nada y sin embargo deben estar hartos de vernos pasar mientras interactuamos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser els hi agrada veure'ns passar….

      Elimina
  5. Les oliveres mil·lenàries que són l'or verd, les seves arrels rugoses que surten a la superfície, magestuoses i dignes. Gràcies i salut Carme.

    ResponElimina
  6. Quin arbre tant preciós és l'olivera mil·lenària... Les oliveres com més velles més belles són, amb aquests troncs tant recargolats. Aquí si podria fer un bon brenar sota la seva ombra!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són una meravella, donen la sensació de bellesa, vellesa i saviesa, que potser és la més important. O l'ombra, per descomptat, gens menyspreable amb aquesta calor que fa...

      Una abraçada, M Roser

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars