Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Dos o dues, tan senzill com complex.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Aquest post se m'ha escapat sense text, perquè no he aconseguit trobar res a dir que em semblés adequat o al menys passable.
EliminaPublicar un post sense paraules també ha estat, molt com tu dius del 2, tan senzill i tan complex.
2 aferradetes, avui, bonica.
Que bé amb una flor en tens dues...Amb la meitat de tests, omples la terrassa, que fan una rotllana al teu voltant quan surts a prendre la fresca!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Les flors són generoses, surten a grapats ! Petonets M Roser.
EliminaAquests geranis de pensament pensen sense poema!
ResponEliminaPensen el silenci…
EliminaHi ha imatges a qui costa posar paraules, ja parlen per si soles!
ResponEliminaQuin parell de geranis, quin goig que fan!
Més abraçades!
Avui m'acompanyen en silenci. Més abraçades, Núria!
Elimina"Tinc un pensament per Tu!"..... no cal dir-ho amb paraules, el dibuix parla sol !.
ResponEliminaAbraçades !.
Quin comentari més bonic, Artur! Moltes gràcies per la teva interpretació. Abraçades.
EliminaEstava pensant un pensament...
ResponEliminaEn silenci… ja ho veig, ja….
Elimina