Balcó a Peralada
S'escapa per la porta entreoberta, la vida.
I els teus dits són invisibles, però estenen la roba
que s'eixuga als ulls de tothom.
Les teves mans planten unes llavors,
perquè a l'hivern també serà temps de fer-les créixer.
Mentrestant escolto la teva música,
encara que sigui amb altres veus i amb altres mans.
Sortirem al balcó junts i ens explicarem històries.
Ens explicarem històries que de ben segur seran de bon escoltar.
ResponEliminaÉs bonic explicar-se històries!
EliminaHistòries no, una "història sentimental", com la de Mr. Stevens a El que queda del dia, que també s'escapa per la porta entreoberta.
ResponEliminaPotser n'hi ha més d'una...
EliminaPotser sí, que n'hi ha més d'una, però a cada moment n'hi ha una que sobresurt!
EliminaPer descomptat que sí. Una de teva i una de meva, ens les expliquem i ja són dues...
EliminaVeig que ja has fet la bugada Carme, he, he...Amb aquests dies tan assolellats, s'eixugarà en un tres i no res !!! Aquests balcons amb la roba estesa, em recorden vells temps.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La roba estesa té un estètica que m'agrada i si és en un balcó encara més, sense menystenir els terrats plens de llençols...
EliminaBon vespre, M Roser.
Els meus dits no eren invisibles quan he estès la roba, a tu et tocarà recollir-la!
ResponEliminaOstres! I jo que em pensava que amb el poema ja me'n podia escapar!
EliminaAvui, no sé perquè, o per un conjunt impossible de desxifrar de sentiments, el teu poema em porta al llibre de Ramon Gener, "L'amor et farà immortal", i podria haver sorgit de qualsevol de les seves pàgines.
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Doncs, l'únicacosa que se m'acudeix de dir, és que l'hauré de buscar i de llegir, ja que no el conec i et títol és temptador. Gràcies, Montse! Una abraçada per a tu també.
Elimina