divendres, 28 de juny del 2019

Tribuneta



Passen els núvols del temps
sobre la pell tan vulnerable.
I recordo quan el tacte era suau 
i els meus colors més nítids.
Però habia oblidat 
que podia ser, 
ja, 
tan a prop, 
la vellesa.



Des del camí un racó em roba el cor. Com si fos meu. Com memòria oblidada de fets que no han existit. (Potser en una altra vida,  vam ser...