 |
| Taller en una casa modernista a Granollers |
Vidre endins,
tot un món encara per descobrir
se'ns fa poc a poc innaccessible.
Compartim qui som,
i cap paraula no ho sap explicar.
La pau i l'anhel, ens diuen els ulls.
I el fons de tot, el misteri i la calma,
suren en la pupil·la que creix.
Som l'heura efímera i perenne
que s'entortolliga a l'ànima.
No hi ha retorn.
Quedo suspesa entre cel i núvol,
en l'instant triat, per sempre.
