Cistells de flors
Quan em senti les mans buides, plantaré llavors.
Mentre les rego, l'aigua em mantindrà l'ànima desperta.
Si tinc nostàlgia, els poms que colliré perfumaran l'absència.
Cada pètal guardat entre les pàgines d'un llibre és un tresor que perdura.
Cada vers és una història.
ResponEliminaI el poema quatre vides... ✍️
EliminaCóm m'agrada aquesta aquarel.la que has pintat!!... Quina alegria desprent amb tants de colors!!
ResponEliminaI sobre el text... Què poques paraules has necessitat per explicar, tant bé, quatre moments de la vida...
Molt maco!!
Una abraçada
Moltes gràcies i una abraçada molt forta de tornada.
EliminaOstres, Carme, és preciosa aquesta aquarel·la, tan plena d'optimisme! Haurem de fer cas dels teus versos, i quan les nostàlgies ens facin més mal del compte, els sabrem la volta i tornarem a veure la vida amb els colors del teu dibuix!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, Montse! Pinto, tan poc ara i trobo que no m'acaba de sortir res... però aquest el tenia pendent. Jo mateixa me'l vaig prometre, quan vaig fer la foto dels cistells buits. Gràcies, preciosa!
EliminaL'aquarel·la m'ha recordat aquella foto que vas posar de cistells buits, segurament són els mateixos ara plens de flors! Deus haver plantat moltes llavors perquè surti aquest esclat floral...I que bonics els pètals dins els fulls d'un llibre, segurament amb dedicatòria!
ResponEliminaPetonets, Montse.
Tens bona memòria, M Roser. Són més o menys els mateixos cistells plens de flors dibuixades... Gràcies!
Eliminaels cistells plens de flors recullen els pètals del mots trenant un petit jardí on floreixen els records i la memòria creix
ResponEliminaMolt poèticament explicat i és ben cert: els mots fan florir els records i fan créixer la memòria.
EliminaMarius Torres deia: "no t'enyoro gaire perquè penso molt en tu". M'hi fa pensar aquest "Si tinc nostàlgia, els poms que colliré perfumaran l'absència".
ResponEliminaM'agrada molt el que dius dels pètals al final. El millor lloc per guardar un pètal, un llibre.
Crec que tots ens podem reconèixer en les paraules de Màrius Torres. Cal fer esment que diu "gaire", no diu pas gens. Ens inventem maneres que ens permetin viure-ho així.
EliminaA vegades els pètals entre les pàgines d'un llibre, finalment, queden oblidats, però malgrat l'oblit el tresor perdura i el podem retrobar a qualsevol moment impensat.
És molt maco això que has escrit. La lectura que podem fer de les flors és un munt d'històries, de tots colors. De les flor en podem gaudir amb els 5 sentits. I tens raó amb això dels pètals. Jo que tinc una memòria dèbil no recordo on els tinc guardats ni potser recordo el motiu, però quan els trobo són una bona sorpresa i una gtan alegria.
ResponEliminaCrec que això ens passa una mica a tots ... sempre hi ha coses, entre les pàgines dels llibres, que no recordàvem i que ens porten les històries viscudes, de sobte, a la memòria. Gràcies, Laura.
Elimina