Porta i escala a Santa Margarida de Bianya
No és la porta d'entrada a cap realitat. No és cap camí gaire transitat. Insegura, sense proteccions ni baranes. Guarnida amb les plantes que la fan bonica, oberta com si fos una finestra.
És la porta que utilitzem per escapar-nos d'un excés de racionalitat, és la porta dels somnis, és la porta que obre altres dimensions. Discreta i a punt badar-se del tot quan el pensament ens hi porti.
Escric amb les mans
siluetes irreals.
Dibuixo amb les paraules
mons paral·lels.
Pugem els graons poc a poc
Obrim la porta amb molta cura.
I sabem passar el llindar sense cap por.
Austeritat
de l'escala, amb flors
de benvinguda.
de l'escala, amb flors
de benvinguda.
....................................................Helena Bonals
Com fa molts anys
ResponEliminasurt al balcó bonica.
Et vull cantar.
Ara surt, ara surt... quina sort que cantis...
EliminaDona, sense cap por... s'ha de pujar amb una mica de cura. Els somnis de vegades són perillosos.
ResponEliminaDoncs obrim la porta dels somnis, sense por, endavant!
EliminaO la porta que va esdevindre finestra. M'encanta la idea.
ResponEliminaQue bonic, Novesflors, la porta que va esdevenir finestra... a mi també m'encanta, la idea...
EliminaQuina sort, saber passar la porta del llindar dels somnis sense cap por! Quina sort, haver fet l'aprenentatge i tenir la confiança de no fer-se mal en l'intent...! És deliciós aquest racó, i ben curiós també!
ResponEliminaA vegades ens ho hem de repetir molt per creure'ns-ho, Montse! Aquests detalls dels edificis sempre m'agraden molt.
EliminaUna porta finestra preciosa, amb unes escales una mica perilloses,...Potser era la porta d'entrada i fugida d'algun amant, per por de ser descobert i potser més d'un hi va quedar un mica escalabrat, perquè la bombet poca llum devia fer!
ResponEliminaTot el conjunt és molt bonic i poètic...
Bona tarda Carme.
Quan ho veus a la realitat, fa pensar com devia anar tot plegat. Perquè és així? Però em temo que ja ningú no ho sap. Bon dia M Roser.
EliminaEl cert és que la porta, misteriosa i bella alhora, fa 'obriguera' i per tant convida a entrar-hi. Sense por. Segur que el que hi ha a l'altre costat no pot ser dolent. Ah! I preciosos dibuixos, com sempre, acompanyant el text ;)
ResponEliminaSegur que obrir-la té premi. Tot tenia pinta de ser bo, per allà i res dolent. Tens raó.
EliminaIrreals i màgiques.
EliminaMolt ben dibuixades aquestes portes!
De fet era ben real, però guardava aquest punt d'irrealitat i de màgia, que tu li veus. Gràcies, Jordi!
EliminaUna mica de vertigen en pujar aquests graons, però l'emoció del perill atrau. Irreal i màgica com els somnis sembla aquesta escala
ResponEliminaTens raó com si l'haguéssim somiat. Poc a poc... no csiguéssim!
EliminaAusteritat
ResponEliminade l'escala, amb flors
de benvinguda.
Helena, doncs t'has inspirat molt bé!!!
EliminaLa paraula i el concepte austeritat no surt al meu post, però em va voltar pel cap tota l'estona, posar-lo amb el contrapunt de les flors, em sembla un gran encert.