Sant Martí Sacalm
Com una proa
de vaixell encallat.
Mar de cingles.
de vaixell encallat.
Mar de cingles.
Des de la calma
recordo aquell moment
de tan vertigen.
L'herba tan tendra.
Frescor de primavera.
Pasturen àvids.
Àvids i plàcids
l'instant pot ser efímer.
Gaudim-lo tot.
El mar de cingles
oneja de vessants
de pedra i bosc.
Enamorada
d'una terra tan bella,
que ens ha vist créixer.
Ep! Aquest mar de cingles el conec bastant. Bon dia, Carme.
ResponEliminaAquest mar de cingles és casa. Bon vespre, Jordi!
EliminaTu ho has dit....gaudim-lo tot
ResponEliminaS'ha d'intentar sempre, encara que a vegades ens els deixem escapar.
EliminaEnamorat de la terra, dels núvols cel, de la primavera, dels teus haikus...
ResponEliminaQuina sort tenir una terra bella, quina sort estimar-la tant.
EliminaDes de la poesia recordo aquell moment de tant vertigen.
ResponEliminaDes de la poesia, vivim els moments més intensos, si cal amb vertigen i tot!
EliminaPreciosos aquests paisatges amb aquesta muntanya vaixell...Podríem navegar per entre les planúries i les serralades!
ResponEliminaBon vespre.
Navegar per les ones dels cingles. Bona nit, M Roser.
EliminaL'instant pot ser efímer, cert, però alguns instants seran recordats tota la vida. Delícia de versos i d'imatges!
ResponEliminaI si són recordats tota la vida, d'alguna manera duren tota la vida...
Elimina