Estaing (Aveyron)
Núvols i riu.
La pluja que els uneix.
La desmesura.
La desmesura
de la vida sencera.
Sobre mullat.
Racó petit,
cabanes d'altre temps.
L'arbre, la font.
Vull l'aixopluc
de paraules senceres.
Sense cap por.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Que bonic és Aveyron. Quants haikus t'han suggerit les cases, el pont i l'aigua del riu.
ResponEliminaAlguns sentiments han marxat corrent enllà. D'altres resten escrits al paper.
El que impressiona més d'aquesta comarca, és el poc creixement modern dels pobles. Mantenen el seu caràcter ancestral, sense contaminar. Quina enveja que fan!
Elimina"Tanta prudència
ResponEliminaque menteix de no dir.
Alliberem!"
Sort de la poesia per alliberar-nos...
Sort de la poesia i de les paraules en general, si volem, alliberen...
EliminaQuin poble tan bonic, m'agrada que estigui núvol, trobo que li dona un toc de personalitat més medieval...
ResponEliminaEls haikus molt encertats!
Bon vespre, Carme.
Gràcies, M Roser! Molt bon vespre i bon diumenge. Va ser núvol i va ploure tots els dies que hi vam ser, (la desmesura) per tant per a mi és molt autèntic que sigui així, no ho he conegut d'altra manera
Eliminaimatges, realitat i poesia .......Pluja de plors , llibertat presos polítics, Visca en Puigdemont !
ResponEliminaVisca en Puigdemont, Elfree!
EliminaI al bell mig de la desmesura entre núvols i riu, el pont, les cases, les vides, petites històries existencials.
ResponEliminaAl bell mig de la desmesura, nosaltres, tan petits...
EliminaCom m'agrada aquesta pluja que uneix els núvols i el riu! Mai se m'havia acudit aquesta imatge! Aquest poble és encisador, i els teus bellíssims haikus fan pensar...
ResponEliminaÉs una meravella aquest poblet... m'han sortit una mica abstractes, avui!
Elimina