Si en el laberint d'aigua de mil camins
algun dia ens creuem atrafegadament,
no pensis pas que no vull quedar-me.
Només que fujo d'enlloc per no anar enlloc.
Creua'm i fem de l'instant permanència.
Toca'm i fem del contacte companyia.
Besa'm i que la solitud pugui sentir la dolçor als llavis.
Mira'm en la llum verda i transparent del sol a l'aigua
i explica'm allò que només explica un xiuxiueig.
