Espai natural de la Gola del Ter i les basses del frare Ramon

Darrere els joncs,

entre aigües vermelles  

i a cavall del vent,

torno als nostres llocs.

En present: somriures i realitats.

Barca

Es fa estrany veure  una barca  (no sé si és un llagut, perquè no hi entenc, però  podria ser)  a Santa Cristina,  a dalt d'uns penya-segats que sí,  que toquen el mar, però  se'l miren des de dalt, i ell, el mar, batega allà a baix de tot.

Fa goig de mirar,  és molt llarga amb quatre parells de rems. I el nom dona testimoni  del lloc. Però  a mi em sembla que  ja no tocarà mai més el mar.

Castell de mentida

Diuen que fa uns pocs anys, si entraves en aquest castell, tot et transportava a l'Edat Mitjana.

Hi havia cavallers, servents,  comtes i comtesses, torxes,  tornejos i àpats com els  d'aquella època.  Evidentment tot era un atrezzo que es preparava durant els mesos d'hivern per a poder fer i repetir l'espectacle durant els mesos de bon temps. 

Em pregunto quin motiu fa que la gent s'animin a pagar uns diners i a gastar el seu temps,  amb coses que no podran ser mai com eren  de veritat, perquè estan fetes només per a guanyar uns diners.  A mi només se me n'acudeix un,  de motiu:  la necessitat de mantenir-nos distrets amb qualsevol bestiesa.  Segur que hi ha persones que ho deuen trobar fantàstic. 

La part bona és que van donar feina a molta gent, actors i figurants,  modistes i sastres, fusters,  ferrers...  i un llarg etc.  de persones. Però  tan com la van donar,  la van deixar perdre, quan ja no va sortir rendible a causa de la pandèmia. 

Ombres

M'agrada el dibuix que fan les ombres sobre la paret.

Cortina de clarobscurs impalpable.

Protecció etèria vinguda del cel.

Hi ha escenes sota aquesta pèrgola 

que no han existit mai,

però de tan suggeridora i temptadora…

Tots els que la veuen, les imaginen.

Davant del mar

- Com és que guardes aquest fotografia amb la teva ex?

- És un record d'un bon moment.

- Trobo estrany que la guardis, després de tot el que t'ha fet i de tot el que heu arribat a discutir.

- Una cosa no treu l'altra, és una persona que he estimat, amb qui he viscut moltes coses bones i amb qui he après moltes coses, i també tenim dos fills en comú.

- Sí però, ja fa anys que són grans i ja no us heu de veure ni de parlar a causa dels fills.

- No, esclar, no ens parlem de fa molts anys i ara ja segur que no ens parlarem més i potser precisament per això, ara,  entenc millor totes les seves raons,  i tots els meus errors que no pas aleshores.

- A veure si encara et vindran ganes de tornar amb ella…

- No, no és això, ni ganes, ni possibilitats. M'acaben de comunicar la seva mort d'accident de cotxe, és per això que mirava la foto. Hauré d'anar a fer costat als meus fills.

Giragonses

Giragonses als camins i giragonses a la vida.

Per anar d'un lloc a un altre, ben sovint no hi ha línies rectes.

Si el camí és tant bonic,  no ens ve pas d'una volta.

El castell i la vela

Miro la vela blanca al mig de la Caleta.

I jo camino,  els peus sobre la terra, 

conduint les meves passes sobre les roques.

L'horitzó no em crida,  és només una bella imatge

que em guardo a la memòria i que calma l'ànima.

No soc navegant  de cap mena,

però aquesta vela blanca, em sembla un crit de llibertat.