divendres, 17 d’octubre del 2025

Girasol


S'havia adonat que qualsevol cosa que parlés  amb la gent del seu voltant,  immediatament apareixia en forma de publicitat  al seu telèfon, al seu ordinador.  Sabia  que  a través del telèfon  el tenien localitzat a tothora.  Sabia que l'algoritme li coneixia tots els gustos i secrets. Per això,  de vacances,  va decidir prescindir del seu telèfon.  El deixava a casa,  apagat i només  l'encenia mitja horeta al vespre, per veure si algú de la família l'havia trucat  o per trucar ell als seus pares o als seus amics.

Van passejar tota la tarda sense mòbils i van parlar de moltes coses, entre elles unes eines de jardí que volien comprar i d'unes botes de muntanya que s'havien fet malbé.  A part d'altres coses de familia i personals, també van parlar dels gelats que havien oblidat de comprar al super. En engegar el telèfon, al vespre, tot  d'anuncis sobre  aquests temes, van apareixen immediatament  al seu mòbil.

No pot ser!  Si no els duien a sobre!  Els girasols...  mireu-los bé...  no hi veieu algun xip  que ens espia?



 

dimecres, 15 d’octubre del 2025

Què hi ha més enllà d'aquesta boira



Què hi ha més enllà d'aquesta boira
tan fina i subtil que res no amaga
o espessa  que no ens deixa veure res.

Hi ha el misteri,  hi ha l'oblit o bé el silenci.
La solitud humida que ens amara els ossos.
El batec amagat d'allò que ja no serà nostre.

Rere els arbres borrosos hi ha la tardor,
més enlla del riu que es difumina hi ha el mar.




 

dilluns, 13 d’octubre del 2025

La galleda plena

 

Niporepte 426 La galleda 


El mar t'envolta,
i el color del capvespre
vas recollint.

Roses i malves
t'han omplert la galleda
per fer-se teus.
....................................................................................carme

A l'hora baixa
quan s'omple la galleda
d'haikus i versos.
.....................................................................................xavier 

Galledes plenes,
de colors i de rimes,
fan de bon portar.
...................................................................................McAbeu

Mar i galleda,
colors del capvespre,
somnis a l’aigua.
....................................................................................sa lluna

Ànima endins
els colors de la posta
del mar t'emportes.
.......................................................................................núria

des del roig foscant
Porta d'il·lusió i mar
a la mà el poal
…………………………………………………………….…………barbollaire

Oh, how idyllic!
And the hard work behind all?
Who would care about ...
.............................................................................sean jeating

divendres, 10 d’octubre del 2025

Les encantades

 

Repte poètic visual 362. Les encantades

Hi ets i no hi ets, 

ets un reflexe, una claror, 

un batec, cercles concèntrics en moviment, 

un so inesperat que desapareix.

De tant buscar-te, desapareixes encara més, 

quan giro el cap, et torno a sentir.

Damunt de l'aigua, tan verda,

la claror dels teus ulls.



dimecres, 8 d’octubre del 2025

Relats conjunts de setembre: Ballarina amb ram de flors.


Quan era petit, sempre volia jugar amb mi.  Jo tenia una cuineta de joguina,  que la tenia perquè me l'havien regalat, però a mi no m'agradava jugar-hi. En canvi, a ella, li encantava la meva cuineta i sempre venia i volia que hi juguéssim.  Jo no sabia pas com treure-me-la de sobre,  i el que feia era anar fent les meves coses, sense fer-li gaire cas.  Tot just li deia,  juga-hi tu si vols, però jo me n'anava jugar amb els meus muntatges inventats,  i les històries que allà hi succeïen.  Però ella se n'anava,  no volia només jugar amb la cuineta, volia jugar-hi amb mi.

Quan vam ser una mica més grans,  com que jo m'avergoyia una mica d'haver-me-la tret tantes vegades de sobre, tampoc li deia gran cosa.  Érem veïns i ens trobàvem de tant en tant.

- Adéu, Roger!
- Adéu, Violeta!

I anava pensant,  que maca que és aquesta noia!  Cada cop m'agrada va més,  però estava convençut que m'engegaria a pastar fang si li parlava.  Com que treballava a prop de casa,  jo anava al forn a comprar, només per veure-la.  I un dia em vaig fixar que es ficava per la porta mig trencada del teatre vell.  I la vaig seguir,  amagat, esclar, no volia pas que em veiés.  Vaig quedar hipnotitzat veient-la ballar,  no vaig poder evitar d'anar-hi cada dia. M'amagava però  mentre ella ballava amb tanta passió  podia treure el cap tanquil·lament per sobre del seient, perquè ella ja no veia res, estava concentrada en la seva dansa.

Un dia li vaig deixar un ram de flors  i li va agradar...  potser ja havia trobat la manera de  fer-me perdonar  el fet d'haver-la ignorat durant tant de temps.  

dilluns, 6 d’octubre del 2025

LLetres i fils de tardor: records


 Tu ja no hi ets,  el ram d'espígol collit a la primavera ja és ben sec, però encara guarda la seva olor.  Les carbasses de colors tan bonics em recorden que ja som a la tardor, que l'estiu ha volat rabent. El temps ha passat i aquella tarda viscuda a la font, entre berenades i aigua fresca, és només un record llunyà. 

Ara, amb el començament del curs, cada cop que passo sota l'arc de l'entrada de la biblioteca, penso en tu, en com llegies, sempre, tant atentament i envejo com guardaves tots aquells fragments que més t'interessaven.  I jo, encara ara, els deixo escapar sovint i hauria de rellegir tot el llibre per retrobar-los. 

divendres, 3 d’octubre del 2025

Orenetes 2

Dibuix d’una fotografia de la Núria

Ha arribat la tardor, l'aire s'ha refrescat de sobte i la humitat que deixen de les pluges dura  i dura molt més enllà de les gotes que cauen.

Les orenetes ja no hi són, busquen la calidesa d'altres terres. Guardo la seva imatge de repòs sobre els cables del carrer,  és el record d'aquells moments bonics, quan  encara les teníem.

Hi havia una vegada,  un nen de 5 anys,  que ara ja és un avi,  que va venir  aquí  en aquesta ciutat de la Garrotxa per a visitar uns pare...