Submergida dins de la boira del temps,
sovint la nit em sembla més clara.
La mateixa lluna
i tants ulls diferents
que la mirem.
La mateixa fosca
i tants ulls que es tanquen alhora.
Com si fos l'eclipsi de matinada
la contemplació en solitud
i la proximitat amagada
de mirades que s'hi troben.
Per moltes nits, acompanyats, damunt la lluna.
La lluna sempre ens acompanya. Des d'allí dalt ella va fent el seu camí, però sempre ens espera (de vegades més tros, de vegades menys :-D) quan aixequem els ulls de nit per admirar-la.
ResponEliminaM'ha agradat això de "l'eclipsi de matinada". Molt ben trobat!
Una abraçada.