No havia sentit mai aquest nom, potser per aquí la costa no en veiem gaire d'aquests insectes. Doncs vas tenir sort de passar per aquest lloc en aquest moment. Molt bona foto! Una abraçada, Carme
Recordo que, de petit, aquests insectes em fascinaven quan els veia volar (gairebé sense moure's) damunt la bassa. El meu "top ten" sempre l'encapçalava el pregadeu, però l'espiadimonis no era mai gaire lluny del podi. :-)
Ara fa molt de temps (potser anys) que no en veig cap, tot i que és veritat que sembla que enguany n'hi ha força.
Són molt bonics i, la veritat, jo no n'havia vist mai tants de junts. Vaig fer unes quantes fotos de mòbil, totes mogudes o borroses. Vaig salvar aquesta.
Crec que l'últim que recordo haver vist va ser al Delta del Llobregat, deu fer cosa de tres anys. Petits però importants i necessaris, ja ho diuen, a la natura cadascú hi té el seu paper i tots tenen la seva funció.
Em recorda el "soy un saltamontes que me llamo Flip", dins "La abeja Maya". "Espiadimonis" és una paraula molt curiosa. I és que els mosquits són endimoniats.
Comen mosquitos y hasta vertebrados cuando aun son larvas y están en el estanque.
ResponEliminaBesos.
Ostres, quines larves més "potents"!
EliminaUna abraçada
Un nom molt simpàtic per un animaló tan petit i poderós. ;-)
ResponEliminaLa foto la trobo una fantasia.
Aferradetes, preciosa.
No sabia jo que eren tant potents!
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa!
No havia sentit mai aquest nom, potser per aquí la costa no en veiem gaire d'aquests insectes. Doncs vas tenir sort de passar per aquest lloc en aquest moment. Molt bona foto!
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Aquest anys, es veu que n'hi ha molts. Aquest dia, als volts d'Olot, n'hi havia a dotzenes.
EliminaMoltes gràcies, Jordi.
Una abraçada.
Fascinating creatures. I am always delighted when a few visit Seanhenge.
ResponEliminaAbraçades, Carme
Sempre benvingudes criatures si ens alliberen dels mosquits…
EliminaAbraçades, Sean.
Recordo que, de petit, aquests insectes em fascinaven quan els veia volar (gairebé sense moure's) damunt la bassa. El meu "top ten" sempre l'encapçalava el pregadeu, però l'espiadimonis no era mai gaire lluny del podi. :-)
ResponEliminaAra fa molt de temps (potser anys) que no en veig cap, tot i que és veritat que sembla que enguany n'hi ha força.
Abraçades!
Són molt bonics i, la veritat, jo no n'havia vist mai tants de junts. Vaig fer unes quantes fotos de mòbil, totes mogudes o borroses. Vaig salvar aquesta.
EliminaAbraçades.
Crec que l'últim que recordo haver vist va ser al Delta del Llobregat, deu fer cosa de tres anys.
ResponEliminaPetits però importants i necessaris, ja ho diuen, a la natura cadascú hi té el seu paper i tots tenen la seva funció.
Abraçades, Carme!
Doncs aquest any, tu que voltes sovint per la natura, n'hauries de veure algun... encara queda estiu...
EliminaAaçades, bonica!
Em recorda el "soy un saltamontes que me llamo Flip", dins "La abeja Maya". "Espiadimonis" és una paraula molt curiosa. I és que els mosquits són endimoniats.
ResponEliminaM'encanta que se'ls mengin…
Elimina