Santa Maria de les Feixes a Cerdanyola

Poema inspirat en aquest, de l'Anna Molina.

Quina sort tenir-nos 
com aixopluc dels desconsols
d'aquest món, sempre massa injust.
Passaria mil camins
per estar amb tu 
i sentir el teu batec de pau.
Quina sort el bosc i les muntanyes
i els camps i les masies que ens vetllen.
Quina sort no necessitar gaire dels mots
i tenir-los, només,  com un tresor afegit.
Quina sort, l'abraçada i el riure...
Quina sort, la nostra sort!

Comentaris

  1. Sort d'estar vius.
    Un poema preciós.

    Aferradetes de tarda, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula.
      Aferradetes de cap de setmana!

      Elimina
  2. Aquesta mena de sort no passa cada dia... l'hem de retenir!

    ResponElimina
  3. Hi ha aixoplucs que és una sort tenir-los!
    Molt bonic tot, paraules i dibuix.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha d'agrair la sort quan la tenim! Una abraçada, Núria!

      Elimina
  4. Una sort que no és guanyada a un joc d'atzar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap joc d'atzar, per sort, més que el de la vida mateixa. Una sort sempre porta una mica d'atzar, i una mica de feina feta... ben barrejades, que costen de distingir.

      Elimina
  5. Quin paisage tan bonic, no hi falta de res, muntanyes , camps de verdor, i algun de groc per les flors, arbres de fulla perenne, de fulla caduca, masies i fins i tot, com un far, una ermita blanca, perquè els que es passegen per aquest indret no es perdin pas...Com diu la Paula quina sort d'estar vius i poder abraçar-se i somriure!
    Bona setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un paisatge "urbà" a tocar de les cases, però és preciós i plàcid i no hi falta res, com dius. M'enamora aquesta plana a tocar de Cerdanyola.
      Bona setmana, M Roser!

      Elimina
  6. La imatge mostra una casa, però de vegades l'autèntica llar és una persona.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars