Aquarel·la inspirada en una finestra d'Empar Sáez
Poema inspirat en un poema de l'Helena Bonals
Ho ets tot a fora
entre tanta bellesa.
Ho ets tot a dins
com un marc que m'enquadra
com les flors que m'enjoien.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Ho ets tot a fora
entre tanta bellesa.
L'altre punt de vista del post de la gateta Aquell humà passava cada dia. Al començament passava de llarg. Com s'entén que no sigu...
Dues maneres d'inspiració, una fotografia i un poema.
ResponEliminaUna altra és el dibuix que has fet.
M'agrada el conjunt!
Aferradetes, preciosa.
Motes gràcies, Paula!!!
EliminaAferradetes per a tut ambé.
Recuperar la joia. La joia de gaudir cada moment.
ResponEliminaAquestes són les joies que compten: la joia de gaudir cada moment.
EliminaMolts moments, moltes joies.
T'ha sortit rodona, la tanka. I el dibuix fa justícia a la fotografia.
ResponEliminaJa t'he publicat el poema al meu blog, me n'havia descuidat.
Moltes gràcies, Helena! Ara dibuixo poc... m'he de tornar a entrenar.
EliminaBellesa per fora i per dins, quina joia!
ResponEliminaNo ho hauries pogut expressar millor, molt maco tot.
Bon vespre, Carme
Moltes gràcies, Núria! Una abraçada.
EliminaEs allò de bonic per fora i bonic per , com ho diem als infants...La joia de viure la vida dia a dia, moment a moment!
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Bé s'ha d'intentar! Sempre! Una abraçada.
Elimina