Vinyes sobre la tàpia i l'herba seca
S'han assecat totes les herbes
i no hi ha camí.
Malgrat tot, camino descalça.
El so de les passes
i el color de l'herba
em fan oblidar
d'aquella frescor perduda.
Camino
dins dels ocres més suaus
i el verd encara em crida.
'𝘦𝘭 𝘷𝘦𝘳𝘥 𝘥𝘦𝘭𝘴 𝘢𝘳𝘣𝘳𝘦𝘴
ResponElimina𝘴𝘶𝘳𝘦𝘯 𝘦𝘯 𝘶𝘯 𝘮𝘢𝘳 𝘥𝘢𝘶𝘳𝘢𝘵
é𝘴 𝘵𝘦𝘮𝘱𝘴 𝘥𝘦 𝘤𝘰𝘭𝘭𝘪𝘵𝘢'
Segueixo amb els "𝘮𝘦𝘶𝘴 𝘭𝘪𝘯𝘬𝘴 𝘦𝘴𝘰𝘵è𝘳𝘪𝘤𝘴" XD XD XD
M'has fet pensar en un poema de 𝐑𝐢𝐦𝐛𝐚𝐮𝐝
𝐒𝐞𝐧𝐬𝐚𝐭𝐢𝐨𝐧
"𝘗𝘢𝘳 𝘭𝘦𝘴 𝘴𝘰𝘪𝘳𝘴 𝘣𝘭𝘦𝘶𝘴 𝘥'é𝘵é, 𝘫'𝘪𝘳𝘢𝘪 𝘥𝘢𝘯𝘴 𝘭𝘦𝘴 𝘴𝘦𝘯𝘵𝘪𝘦𝘳𝘴,
𝘗𝘪𝘤𝘰𝘵é 𝘱𝘢𝘳 𝘭𝘦𝘴 𝘣𝘭é𝘴, 𝘧𝘰𝘶𝘭𝘦𝘳 𝘭'𝘩𝘦𝘳𝘣𝘦 𝘮𝘦𝘯𝘶𝘦:
𝘙é𝘷𝘦𝘶𝘳, 𝘫'𝘦𝘯 𝘴𝘦𝘯𝘵𝘪𝘳𝘢𝘪 𝘭𝘢 𝘧𝘳𝘢î𝘤𝘩𝘦𝘶𝘳 à 𝘮𝘦𝘴 𝘱𝘪𝘦𝘥𝘴,
𝘑𝘦 𝘭𝘢𝘪𝘴𝘴𝘦𝘳𝘢𝘪 𝘭𝘦 𝘷𝘦𝘯𝘵 𝘣𝘢𝘪𝘨𝘯𝘦𝘳 𝘮𝘢 𝘵ê𝘵𝘦 𝘯𝘶𝘦!
𝘑𝘦 𝘯𝘦 𝘱𝘢𝘳𝘭𝘦𝘳𝘢𝘪 𝘱𝘢𝘴, 𝘫𝘦 𝘯𝘦 𝘱𝘦𝘯𝘴𝘦𝘳𝘢𝘪 𝘳𝘪𝘦𝘯.
𝘔𝘢𝘪𝘴 𝘭'𝘢𝘮𝘰𝘶𝘳 𝘪𝘯𝘧𝘪𝘯𝘪 𝘮𝘦 𝘮𝘰𝘯𝘵𝘦𝘳𝘢 𝘥𝘢𝘯𝘴 𝘭'â𝘮𝘦;
𝘌𝘵 𝘫'𝘪𝘳𝘢𝘪 𝘭𝘰𝘪𝘯, 𝘣𝘪𝘦𝘯 𝘭𝘰𝘪𝘯, 𝘤𝘰𝘮𝘮𝘦 𝘶𝘯 𝘣𝘰𝘩é𝘮𝘪𝘦𝘯,
𝘗𝘢𝘳 𝘭𝘢 𝘕𝘢𝘵𝘶𝘳𝘦 -𝘩𝘦𝘳𝘦𝘶𝘹 𝘤𝘰𝘮𝘮𝘦 𝘢𝘷𝘦𝘤 𝘶𝘯𝘦 𝘧𝘦𝘮𝘮𝘦."
En 𝐏𝐚𝐥𝐚𝐮 𝐢 𝐅𝐚𝐛𝐫𝐞 el va traduir i va desenvolupar la idea fent un poema més llarg, de 5 parts:
𝐒𝐞𝐧𝐬𝐚𝐜𝐢ó
I
"𝘗𝘦𝘭𝘴 𝘷𝘦𝘴𝘱𝘳𝘦𝘴 𝘣𝘭𝘢𝘶𝘴 𝘥'𝘦𝘴𝘵𝘪𝘶 𝘢𝘯𝘪𝘳é 𝘱𝘦𝘭𝘴 𝘤𝘰𝘯𝘳𝘦𝘶𝘴,
𝘱𝘪𝘤𝘰𝘵𝘦𝘫𝘢𝘵 𝘱𝘦𝘭𝘴 𝘣𝘭𝘢𝘵𝘴, 𝘴𝘰𝘭𝘭𝘢𝘯𝘵 𝘭'𝘩𝘦𝘳𝘣𝘢 𝘮𝘦𝘯𝘶𝘥𝘢.
𝘚𝘰𝘮𝘯𝘪ó𝘴, 𝘴𝘦𝘯𝘵𝘪𝘳é 𝘭𝘢 𝘧𝘳𝘦𝘴𝘤𝘰𝘳 𝘴𝘰𝘵𝘢 𝘦𝘭𝘴 𝘱𝘦𝘶𝘴,
𝘥𝘦𝘪𝘹𝘢𝘳é 𝘦𝘭 𝘭𝘭𝘪𝘶𝘳𝘦 𝘷𝘦𝘯𝘵 𝘣𝘢𝘯𝘺𝘢𝘳 𝘮𝘢 𝘵𝘦𝘴𝘵𝘢 𝘯𝘶𝘢.
𝘕𝘰 𝘱𝘦𝘯𝘴𝘢𝘳é 𝘦𝘯 𝘳𝘦𝘴, 𝘯𝘰 𝘱𝘢𝘳𝘭𝘢𝘳é 𝘱𝘦𝘳 𝘳𝘦𝘴,
𝘮𝘦𝘴 𝘭'𝘢𝘮𝘰𝘳 𝘪𝘯𝘧𝘪𝘯𝘪𝘵 𝘮'𝘪𝘯𝘶𝘯𝘥𝘢𝘳à 𝘭'𝘦𝘯𝘵𝘳𝘢𝘯𝘺𝘢.
𝘐 𝘢𝘯𝘪𝘳é 𝘭𝘭𝘶𝘯𝘺, 𝘣𝘦𝘯 𝘭𝘭𝘶𝘯𝘺, 𝘥𝘦 𝘮𝘪 𝘮𝘢𝘵𝘦𝘪𝘹 𝘥𝘦𝘴𝘱𝘳é𝘴,
𝘧𝘦𝘭𝘪ç, 𝘱𝘦𝘳 𝘭𝘢 𝘕𝘢𝘵𝘶𝘳𝘢 -𝘤𝘰𝘮 𝘢𝘮𝘣 𝘶𝘯𝘢 𝘤𝘰𝘮𝘱𝘢𝘯𝘺𝘢.
..."
I la van cantar Ramon Muntaner i Oscar Mas que jo conegui.
Una abraçada, Carme
M'agrada molt el teu haikú. Això del temps de collita és optimista i esperançador, malgrat els ocres de la vida.
EliminaPel que fa als teus links, m'has fet buscar i rebuscar pels blogs per trobar on i per què havia jo traduit aquest poema de Rimbaud. Recordava sobretot el dibuix que havia posat per acompanyar el poema de Rimbaud i la meva traducció. La meva ignorància feia que desconegués del tot la traducció de Palau i Fabre. I això que és un poeta que m'agrada molt i que vaig llegir bastant en aquella època i que em va inspirar també a escriure moltes coses.
També he trobat els teus links de les cançons.
Tot plegat ha estat bonic i divertit. Moltes gràcies, Miquel Àngel.
Una abraçada.
He trobat la informació que buscava aquí I encara més aquí
EliminaAra m'has emocionat trobant aquest links i veient dibuixat Albert amb aquesta tendresa que et caracteritza...
Està vist que Rimbaud, Palau i Fabra i nosaltres som recursius XDXDXD
O com va dir 𝐊𝐢𝐞𝐫𝐤𝐞𝐠𝐚𝐚𝐫𝐝:
"𝘓𝘢 𝘷𝘪𝘥𝘢 𝘯𝘰𝘮é𝘴 𝘦𝘴 𝘱𝘰𝘵 𝘦𝘯𝘵𝘦𝘯𝘥𝘳𝘦 𝘮𝘪𝘳𝘢𝘯𝘵 𝘤𝘢𝘱 𝘦𝘯𝘳𝘦𝘳𝘦, 𝘱𝘦𝘳ò 𝘯𝘰𝘮é𝘴 𝘦𝘴 𝘱𝘰𝘵 𝘷𝘪𝘶𝘳𝘦 𝘮𝘪𝘳𝘢𝘯𝘵 𝘤𝘢𝘱 𝘦𝘯𝘥𝘢𝘷𝘢𝘯𝘵."
Moltíssimes gràcies, Carme
Un petonet dolç
Moltes gràcies a tu, poeta.
EliminaKierkegaard era una mica “raru” però de vegades tenia molta raó.
Una abraçada.
Floreixen els verds
Eliminaen un prat mort de tiges,
cal collir-ho tot.
Tot té el seu costat bo.
EliminaQuan una ja és més dins els colors ocres, encara que siguin suaus, no deixa d'escoltar el crit del verd, tot i ser cada cop més lluny...
ResponEliminaQuin contrast entre les herbes seques i la verdor de les parres!
Aferradetes, preciosa.
Doncs, sí, molt ben interpretadala meva intenció, Paula.
EliminaNo hi ha com tenir connexió.
Sferradetes, bonica!
El verd crida fort. Les seves crides ens ressonen endins.
ResponEliminaI estic segura que cal escoltar el seu crit, Xavier!
EliminaSon también bonitos esos colore, aunque no son nada aconsejables para caminar descalzo.
ResponEliminaSalud.
Sí que ho són, a mi m'agraden molt els ocres.
EliminaSalut, Erik!
Tot té el seu encant, però a mi el verd em crida molt!
ResponEliminaDoncs, sí, a mi també!
EliminaA pesar de les herbes que un dia van ser verdes, s'aixeca pel damunt d'elles un verd d'esperança. Sempre hi és, Carme, i fas bé de recordar-ho.
ResponEliminaNo el podem perdre de vista,Teresa!
EliminaCreix la prada lleonada
ResponEliminaper on descalços
els peus d’infant corrien
per volar sota l’ombra
que els arbres regalaven
les tardes assolellades de l’estiu.
Queden encara guardians
en la paret que es desgrana
com els records,
i creix en mi l’intent de retorn
al festival d’aquell temps.
Es seca l’herba.
Es seca la memòria.
Potser també el cor.
Malgrat tot
em queda encara viu
l’anhel de reviure aquells ahirs
que sense veure’ls
se que hi són amb mi.
Tot el que hem viscut, ens ha fet com som i per tant ho continuem portant d'una manera o altra amb nosaltres.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...