Arbre de ganxet a Castellnou de Seana i 17 anys de blog
Hi ha arbres que tenen fruits estranys, inusuals i ben bonics. No es poden menjar, però alegren la vista i la vida. Imagino la il·lusió i la diversió de tota la gent que han fet aquests treballs. En aquest poble del Pla d'Urgell fins i tot havien tancat al públic una zona de pàrquing per a poder lluir millor les seves figures fetes de ganxet.
Un blog no és pas un arbre, però d'una manera o altra també m'ha donat fruits. En disset anys, hi ha hagut èpoques molt diferents, intenses, divertides, importants, cansades, de fluixera, però sempre hi ha hagut amics, companys de viatge, i còmplices de moltes coses. Hem arreplegat una bona colla de llibres, dels uns o dels altres o de tots plegats. I unes amistats que ja es queden amb nosaltes per sempre.
L'arbre de la imatge té molts fruits treballats per molta gent. El meu blog encara en té més: incontables. Moltes gràcies per ser-hi, amics i per continuar venint per aquí.
M'agrada la imatge i la metàfora que en treus. Un blog, sobretot aquest teu, és certament un arbre ple de fruits que compartim tots plegats. I també és cert que hem passat per èpoques molt diferents, però hi ha una cosa que no ha canviat en tots aquests anys i és que mai hem perdut aquesta complicitat mútua. La teníem i encara la conservem... els quatre que quedem.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu per no deixar de compartir la teva (la nostra) col·lecció de moments. Per molts anys!!
Que no se'ns escapin les complicitats, Mc!
EliminaMoltes gràcies!
Es bonita esa comparación que has hecho.
ResponEliminaBesos
Moltes gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada.
Col·lecció de moments s'assembla molt a aquest arbre, per tots els fruits que n'hem tingut de la teva mà, per tots els colors, per totes les reflexions, per tots els moments de bauxa i, sobretot, per la complicitat en aquest petit món i més enllà d'ell...
ResponEliminaPer tot això i molt més, moltes gràcies per ser-hi! 🥂
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies a tu, per formar part d'aquests resistents que quedem, perquè sempre hi ets i sempre acompanyes.
EliminaAferradetes, bonica!
És una bona data per celebrar un aniversari. ;-)
ResponEliminaTens un blog "taure". (i no entraré en detalls si això és bo o dolent o tot el contrari...)
Moltes felicitats, Carme! I tant de bo ens deixis fruir aquesta bellesa molt de temps més.
Petonets dolços
Doncs sí, és una bona data. :-)
EliminaNo m'havia plantejat mai que tingués un blog taure... he, he, he...
Moltes gràcies, Miquel Àngel!
Una abraçada.
Per molts anys i moltes gràcies per tot el que sempre m'aporta el teu blog!!.. I que sigui per molts més!! Aquesta finestreta, per mi és com aquell regal que cada dia obres amb il.lusió i sempre hi trobes una bona sorpresa...Una forta abraçada.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Montse, per passar per aquí i per la teva felicitació. El regal sou vosaltres.
EliminaUna abraçada gegant.
Va ser una descoberta el teu blog, Carme. Com un abans i un després.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaHi va haver un temps que per aquí s'hi movia molta gent i molt bon ambient.
Jo també vaig començar el primer blog, Anticànons, l'agost del 2007! Me'l va obrir un company de feina. En vaig tenir molta sort. No sé com és que han passat de moda, els blogs!
ResponEliminaLes imatges de les obres en ganxet són molt maques. Jo mai he tingut traça per aquestes labors.
És una llàstima que la gent es cansi dels blogs. Totes les altres xarxes socials juntes no valen ni una desena part que els blogs.
EliminaA mi m'agradaven, les manualitats, la mitja, el ganxet i tot això, però no hi tinc gaire paciència i no en faig gaire. Ara fa temps que no.
Neix del blanc l’arbre
ResponEliminala saba que es fa fil.
Quin fruit donarà?
Fils de converses
Eliminai fruits de companyia.
Complicitats.
Els fils fills del temps,
Eliminafruit, pare del que vindrà.
Vida que es mou.
Res queda immòbil.
EliminaAmb més o menys potència...
la vida bull.
Plena mirada
Eliminaque vells ulls en ensenyen
a viure sempre.
ResponEliminaGuarden els arbres els records
dels que no hi són,
i el banc solitari i silent
espera el seu retorn.
No sap que la darrera llar és lluny d’aquí.
No sap que el retorn no serà mai realitat.
No sap com deixar d’esperar,
el retorn del que ja no hi són.
No se posar una foto en el comentari. Si t'interesa, pots mirar-ho al meu bloc. Gràcies.
Jo tampoc en sé, però em sembla que no se n'hi poden posar, al menys jo diria que no n'he vist mai cap de foto als comentaris.
EliminaAra vaig cap allà a veure-ho. Gràcies.
Somehow I missed the birthday party. Congratulations, Carme. So our blogs are one vintage, mine 19 days younger than yours, as I learned a few minutes ago. ;-)
ResponEliminaDoncs algun dia d'aquests, deu ser l'aniversari del teu blog, Sean! El dia 2?
EliminaMoltes felicitats per a tu també! Tenim uns "fills" de la mateixa edat.... he, he, he...
1 de juny, 23.39 h. ;-)
Elimina