Relats Conjunts de desembre: Tres arbres i una sola capçada

- On et fiques, que no hi ha manera de trobar-te ni que contestis el mòbil?

- Allà on hi ha els tres arbres i la predra grossa. Allà em trobaràs contemplant-los tot el capvespre, fins que el fred me'n fa fora.

- Cada dia?

- Només fa tres dies que hi vaig, tampoc és tant.

- Jo ja ho trobo molt!  I penses tornar-hi?

- De moment, sí.

- Et puc preguntar per què?

- Perquè és com si ho tinguessin tot:  l'autenticitat, la fragilitat, la nuesa,  el clam impotent de les seves branques al cel, la desesperació. I al mateix temps: la força, el renaixement, l'esperança, la serenitat, la tossuderia, la resistència...  Si en sapigués, si pogués entendre tot el que diuen,  prendria apunts.