La nit, la fosca, a vegades se'ns fa massa llarga i no sabem si en sortirem i a vegades massa curta... va com va... però jo trobo que tens raó, i que estaria bé que mai no fos fosca de manera molt absoluta... estaria bé que sempre hi hagués algun estel que ens regalés un punt de llum on agafar-nos.
Començaré pintant el jorn d’un blau fosc, que aniré enfosquin fins el negre il•luminat d’una nit amb petits estels i si em plau amb una lluna redona i blanca, la darrera de l’any. I somiaré que és la nit, on els somnis volen i corren més que els murmuris que venen amb la nit, xiuxiueigs d’estrelles juganeres i d’una matrona blanca que des de dalt els renya per no deixar-nos dormir. Deixa la lluna com un cargol el rastre del seu camí sobre la mar quieta on fins i tot descansen les ones per no desvetllar-te dels somnis que tens. Et deixaré la nit com un tresor per gaudir i que la visquis planera amb murmuris i silencis, amb solitud si et plau. Mirant la foscor i el reflex d’un perfil de la ciutat que vol volar sobre la mar i tot per que puguis compartir aquesta teva vida.
A mi també m'agrada el silenci de la nit. I les hores de la nit que, en algun moment, sembla que s'aturin i que no passin, també tenen un encant, és com si el temps deixés de córrer massa i s'ho prengués amb calma, encara que tampoc sigui veritat.
La millor nit, "la nit/estrellada d'un vers" de Margarit. És veritat el que diu el Xavier. Jo he viscut una nit tan fosca que espero que no torni mai. Tot i que, al costat del que passa a Gaza, això no és res.
Tothom se sent del què li pasa a ell, Helena, i és normal que esperis i desitgis que allò que vas viure no es torni a repetir mai. Cosa que em sembla bastant segur d'aconseguir, però tens raó, el pitjor de tot és la guerra, la violència, la destrucció, la mort i també el desemparament que provoca en prendre-ho tot i deixar la gent sense res, ni cases, ni res... és terrible i es repeteix constantment a diversos llocs del món.
Soy un ser nocturno y me encanta.
ResponEliminaBesos
Moltes gràcies, Erik!
EliminaM'alegro de no haver espatllat la teva nocturnitat, amb les meves paraules.
Una abraçada.
Quan entres a la nit, si és fosca, fosca, fosca, no saps si en sortiràs.
ResponEliminaLa nit, la fosca, a vegades se'ns fa massa llarga i no sabem si en sortirem i a vegades massa curta... va com va... però jo trobo que tens raó, i que estaria bé que mai no fos fosca de manera molt absoluta... estaria bé que sempre hi hagués algun estel que ens regalés un punt de llum on agafar-nos.
EliminaComençaré pintant
ResponEliminael jorn d’un blau fosc,
que aniré enfosquin
fins el negre il•luminat
d’una nit amb petits estels
i si em plau amb
una lluna redona i blanca,
la darrera de l’any.
I somiaré que és la nit,
on els somnis volen
i corren més
que els murmuris
que venen amb la nit,
xiuxiueigs d’estrelles juganeres
i d’una matrona blanca
que des de dalt
els renya
per no deixar-nos dormir.
Deixa la lluna com un cargol
el rastre del seu camí
sobre la mar quieta
on fins i tot descansen les ones
per no desvetllar-te
dels somnis que tens.
Et deixaré la nit
com un tresor per gaudir
i que la visquis planera
amb murmuris i silencis,
amb solitud si et plau.
Mirant la foscor i el reflex
d’un perfil de la ciutat
que vol volar sobre la mar
i tot per que puguis compartir
aquesta teva vida.
qui sap si...
Moltes gràcies, qui sap qui...
EliminaM'agrada molt el silenci de la nit, encara que hi hagi nits que se'm facin massa llargues...
ResponEliminaMolt maca la nocturna amb aquests reflexes.
Aferradetes, preciosa.
A mi també m'agrada el silenci de la nit. I les hores de la nit que, en algun moment, sembla que s'aturin i que no passin, també tenen un encant, és com si el temps deixés de córrer massa i s'ho prengués amb calma, encara que tampoc sigui veritat.
EliminaGràcies, Paula. Aferradetes, bonica!
La nit, forma part de la meitat de nostra vida... Bon any nou !!
ResponEliminaÉs una meitat molt especial... a vegades intensa, a vegades incosncient...
EliminaMolt Bon any, Artur!
La millor nit, "la nit/estrellada d'un vers" de Margarit.
ResponEliminaÉs veritat el que diu el Xavier. Jo he viscut una nit tan fosca que espero que no torni mai. Tot i que, al costat del que passa a Gaza, això no és res.
Tothom se sent del què li pasa a ell, Helena, i és normal que esperis i desitgis que allò que vas viure no es torni a repetir mai. Cosa que em sembla bastant segur d'aconseguir, però tens raó, el pitjor de tot és la guerra, la violència, la destrucció, la mort i també el desemparament que provoca en prendre-ho tot i deixar la gent sense res, ni cases, ni res... és terrible i es repeteix constantment a diversos llocs del món.
Elimina