Els Pessons
Mirant el llac:
l'estany també envelleix:
la boga avança.
Res no és igual
però el llac i les persones
guarden l'essència.
Després dels anys
i tants retrobaments
som vora el llac.
……………………………Carme
Fa més vell el temps
el clot tot ell ple d’aigua
amb el nom de llac.
Ho canvia tot
el temps que ens envolta
sent sempre igual.
T’estima el llac
i et deix remullar-te
per ser un amb ell.
………………………….qui sap qui
Me gusta ese lago.
ResponEliminaBesos
Gràcies, Erik. A mi també!
EliminaUna abraçada.
Fa més vell el temps
ResponEliminael clot tot ell ple d’aigua
amb el nom de llac.
Ho canvia tot
el temps que ens envolta
sent sempre igual.
T’estima el llac
i et deix remullar-te
per ser un amb ell.
qui sap si...
Ara miraré de posar el teu Poema al post, no sé pas si amb el mòbil me'n sortiré.
EliminaMoltes gràcies!
Què bé que no es perdi l'essència, sobretot de les persones.
ResponEliminaM'encanta aquest racó.
Aferradetes, preciosa.
Sí, sempre és una sort que la gent que estimes, per més que tots canviem, mantinguin allò que els fa ells mateixos.
EliminaAferradetes, bonica
"Res no és igual/ però el llac i les persones/ guarden l'essència": entre Heràclit i Parmènides.
ResponEliminaEl teu comentari és una pujada de nivell. Moltes gràcies Helena.
EliminaEls estanys tenen un punt de màgia. Sempre és un plaer descobrir-ne algun. O repetir-lo.
ResponEliminaPer més repetit que sigui, mai no perden la màgia, tens raó. Aquest dels Pessons, per exemple és molt repetit i no me'n canso.
EliminaLlàstima que diu que els ocupa la voga i van morint. Per sort, jo ja no ho veuré.