Els pins de la carena

És negre el vent i fa olor de fosca, 

em giri cap on giri, l'olor no canvia.

I penso els pins damunt la carena

supervivents  en terra cremada.

La claror els il·luminava i el vent escampava

altres olors conegudes i noves a la vegada: 

olor de branques, de resina, d'escorça, de pinya.

Sempre ens en quedarà el record.

Comentaris

  1. Quina pena que es cremin tants arbres, sobretot a l'estiu.
    Són ben peculiars les olors a boscos, fins i tot dóna la sensació que les sents encara que no hi siguis.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les olors dels boscos, sempre reconforten.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Si, porque quizás ya no estamos en edad de esperar a que vuelvan a crecer.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tantes coses que ja no són, les haurem de recordar...

      Una abraçada.

      Elimina
  3. M'agrada molt com fa aquella cançó de Víctor Manuel, "Sin memoria, no puedo vivir sin memoria"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i és que sense memòria no som res, no som nosaltres, ni som ningú altre.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars