Cinquè mot
La llum del matí, entrava per les escletxes de les persianes. Era el senyal per llevar-me del llit. Em vaig despertar amb ganes de començar una nova jornada, activa i feliç.
De sobte, vaig aterrar a la realitat. Si la llum no ve del costat de sempre! No soc a casa.Vaig tenir un accident. Soc a l'hospital.
Un aterratge decebedor, aquest.
ResponEliminaM'agrada molt com has dibuixat aquesta entrada de llum per la finestra.👌
Aferradetes amb salut, nina.🤗
A vegades quan et despertes en un lloc diferent de l'habitual et costa de situar-te... però això és molt decebedor, sí!
EliminaAferradetes plenes d'energia, bonica!
Un petit detallet que no havia recordat ! :)
ResponEliminaDesitjo que és millori ben aviat !!
Ben trobat, Carme !.
Els accidents literaris per sort no tenen gaires conseqüències, he, he, he... segur que en un tres i no res estarà recuperada...
EliminaGràcies, Artur!
Aterrar a una realitat ben diferent, dura i difícil. Tant debò aviat torni a veure la llum des del mateix lloc, del mateix costat i amb la mateixa energia.
ResponEliminaLa imatge és preciosa, plena de llum.
Abraçades, Carme.
Ah, i gràcies per una nova participació!
EliminaPenso que si s'ha despertat sense recordar on era, deu voler dir que ha dormit bé i sense tenir gaire mal enlloc. Li desitjo el mateix que tu.
EliminaAbraçades, Núria!
Gràcies a tu, és una bona distracció i un bon repte per l'estiu...
Caram quin despertar tan poc feliç, aquest.
ResponEliminaPetonets, Carme.
Hi ha moments que són així... què hi farem!
EliminaBon capde setmana M Roser!
Com més allunyades estan les il·lusions de la realitat, més sotrac representa el fet (ineludible, tard o d'hora) d'haver de tocar de peus a terra.
ResponEliminaEspero, en el cas de la teva protagonista, que l'accident no hagi sigut gaire greu i que pugui fer vida activa i feliç el més aviat millor.
Un relat que m'ha semblat molt bo amb aquest gir totalment inesperat al final.
No hi ha més remei que aterrar i tocar de peus a terra quan cal... segur que s posarà en marxa aviat.
EliminaGràcies, Mc! Una abraçada.
mala cosa.
ResponEliminaSí, pobra!
EliminaCarme , ara ja pots veure el dibuix,. Petonets.
ResponEliminaMoltes gràcies per l'avís, M Roser!
EliminaAmb l'edat la memòria ja falla...
ResponEliminaO amb la dormida, o amb les medicacions.... o simplement amb la rutina del despertarde cada dia trencada...
Elimina