Carrer del Balç


Si t’endinses pel Carrer del Balç, no tinguis pressa. Escolta bé i obre els ulls, potser sentiràs la feina dels vells obradors dels tints. Viuràs de nou aquella estretor dels camins, el poc espai de les cases.  Veuràs com cobrien carrers, per fer les cases més amples. Les veus antigues retornen amb imatges treballades. 

És un viatge al passat, no cal cap escenari, ni decorat, ni teatre. Només passar pel carrer, hi ha tanta història que parla.

Comentaris

  1. Més que un carrer sembla un passadís dins d'un vell castell medieval. Està molt bé que s'hagi conservat així fins als nostres dies i que ara puguem gaudir d'aquest viatge en el temps ben real. Val la pena anar fins a Manresa per visitar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No el coneixia, fins a la meva darrera estada a Manresa, fa pocs dies. Em va impressionar. Sí que val la pena. Només he posat una foto, pel costum que tinc de fer-ho sempre així, però potser hauria valgut la pena posar-ne més.

      Elimina
  2. Sembla que sí, que té molta història.
    Aquests carrers tan preciosos i tan antics s'han salvat de l'aterridor trànsit de vehicles.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'han salvat per miracle, i potser tambñe perquè té carrers paral·lels més amples i amb més facilitat per a modernitzar-los amb menys pèrdues monumetnals i històriques.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Encara se senten els xixiueigs de les parelles festejant. Sota d'aquestes porxades també hi va passar l'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor no té límits ni fronteres i sempre passa i ha passat per tot arreu. No en tinc cap dubte. Escoltant prou bé, segur que se sent.

      Elimina
  4. Un carrer especial, com bé dius per passar-hi sense pressa i escoltar les seves parets, admirar cada racó i sentir les seves històries.
    Uns amics vindran a Manresa els pròxims dies i farem una visita a aquest carrer. El carrer amb més encant de la ciutat.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val mol la pena portar-hi els amics i visitants de la ciutat. El carrer s'ho val i la informació que donen i la maqueta i els vídeos i tot, també.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  5. El passat quan torna sempre és màgic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre captiva, emociona i trasbalsa, devien viure d'una manera tan dura que ni ens ho imaginem.

      Elimina
  6. Quin carrer tan especial...Si el contemplem bé, ens recordarà un passat molt llunyà, quan només podien passar-hi les persones o alguns animals. M'encantaria veure-les per dins, aquestes cases, deuen ser com un museu!
    Bon cap de setmana , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De casa no en vaig poder veure cap. Però el carrer sol, ja s'ho val.
      Bon diumenge, M Roser!

      Elimina
  7. És curiós, jo, que vaig créixer a Manresa, no vaig poder gaudir mai d'aquest espectacle de carrer... Crec que el van obrir, descobrir o arranjar quan jo ja no hi vivia. I ara tu me l'has descobert, gràcies Carme! Un dia quan vagi a veure el pare -que encara el tinc allà- li proposaré que m'acompanyi a fer una passejadeta per aquest racó tan deliciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan fem una visita, així, molt de tant en tant... ens enduem la impressió que les coses que veiem han estat sempre més o menys igual. I deu ser per això que em sorprèn que una persona com tu que ha crescut allà i que poc o molt hi vas, encara, no l'hagi vist. Però és bonic que sigui així, sempre, tots els llocs, en realitat, canvien molt, molt més del que som capaços de percebre. I en aquest cas, el canvi ha estat a millor. Obrir aquest carrer a les visites, (guiades o no) és una bona cosa, entretenir-se a mirar la maqueta està molt bé. I suposo que veure una representació (jo no la vaig veure) de què hi feien la gent abans, quan hi vivien i hi treballaven, deu ser molt emocionant.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars