Begur


Pugem a poc a poc,
la nostra escala.
Cada pas ens obre un món,
cada graó un nou color.
No sabem on és l'arribada. 
Mentre anem perduts col·lectivament,
en el nostre camí privat
no tenim pressa.  
Contemplem la vida.

Comentaris

  1. Fa estona que ens hem aturat al replà. Contemplant el que encara resta i procurant no mirar enrere i veure els que han caigut (o algú ha empès) escales avall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aturats i gaudint de les coses properes i del nostre petit entorn, perquè a la que surts d'aquí, et desesperes. La impotència és tan grossa que no veig gaires opcions més que viure individualment.

      Elimina
  2. L'entorn, cada cop, és fa més petit i més incert. Per tant, contemplar la vida, és un luxe que no tothom pot gaudir.

    Aferradetes de mil colors, com aquesta escala tan bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, cada cop més coses bàsiques són un luxe.
      Aviat serà un luxe respirar.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Contemplem cada un d'aquests graons acolorits i admirem tota la bellesa que trobem a cada racó. Amb el panorama que hi ha al món, retenim aquests petits moments que encara tenim.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de mirar molt a prop, o molt endins per trobar una mca de pau.
      Aprofitem els moments, sí!

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  4. Tu ho has dit "viure individualment"... Amb tot el que hi ha que no ens agrada i que no podem fer res per canviar-ho o que ho poguem arreglar, el més aconsellable és viure en aquest petit mon que cadascú ens fem...En ell hi tenim tot allò que ens dona pau, força i il.lusió per seguir endavat...
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembña que no ens deixen gaire més esài que aquest.
      Tenim la sort de tenir un petit àmbit on hi trobem la pau. No pdem deixar de celebrar-ho i de gaudir-ho.
      Una abraçada molt forta, Montse!

      Elimina
  5. "Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores", diu Espriu.
    És preciós Begur, no m'estranya que t'hagis inspirat tan bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim tans llocs bonics! Begur n'és un de preciós. HI he hagit d'anar dos cops en pocs dies, i tot i que han estat visites curtes, les hem aprofitat per voltar-hi una mica.

      Elimina
  6. Que bonica aquesta casa en aquest raconet de la plaça...Cada cop que pugem un esglaó podem tenir un somni del color que l'han pintat!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un racó ben bonic, la casa antiga, els colors pintats molt més recentment fan una bona combinació. Bon vespre, M Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars