Relats conjunts juny: La torre de Babel

Jenő Benedek, 2000, The Tower of Babel

Tants projectes abandonats per manca d'entesa!
No ens calen gaires llengües per confondre’ns.
Amb la nostra en tenim prou i ens confonem tots sols:
només cal utilitzar els mots per dir allò que no volem dir, 
només cal fer veure que tenen significats nous i diferents, 
només cal fer creure que hi ha pau mentre continua la guerra.
I la confusió i l'abandonament ens acompanyen. 

Comentaris

  1. Molt bo i quanta raó tens. Que fàcil resulta avui en dia tergiversar les paraules i utilitzar-les no per explicar el que passa sinó per confondre'ns encara més.  Tenim mala peça al teler quan comprem que "democràcia" és  impedir votar a garrotades o que els que no pensen igual que nosaltres, són directament uns "traïdors". Certament, la confusió imposada ens acompanya... i això ens fa sentir abandonats, molt abandonats. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina pena. Som capaços de molt quan anem bé i incapaços de res, quan ens deixem enganyar... confosos, molt confosos.

      Elimina
  2. Ho podries dir més alt, però no més clar.
    No calen més llengües, amb la nostra ja n'hi ha prou per confondre'ns.

    Bon dilluns, Carme. 💖

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dilluns i bona setmana, Paula, bonica...

      Sí, amb la nostra en tenim prou i nosaltres mateixos ens bastem i ens sobrem per a confondre'ns.

      Elimina
  3. Quina lucidesa, Carme! En poques paraules dius molt i ben associat amb la torre de Babel. Si les paraules serveixen per enganyar-nos, millor que callem. I t'ho diu una que se les estima molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó ja, molta gent valdria més que callés i que no anés augmentant la confusió...

      Jo també me les estimo molt, les paraules, però són tan fàcilment manipulables que malgrat el meu amor per elles, ja no m'inspiren confiança.

      Elimina
  4. Els tres comentaristes anteriors han entès perfectament el que diu el teu poema.
    Jo hi afegiria l'aberració que hem sofert per part dels diferents genocides lingüístics i culturals als que estem sotmesos.
    En altres llengües imposades ens han dit massa vegades:
    "Habla cristiano!" "Parlez francais, soyez propres".
    I segueixen fins i tot amb musica: "A por elllos...."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon afegit, Xavier, aquesta teva aportació seria una raó de més per respectar-nos a nosaltres i a la llengua i no dir tantes bestieses.

      Cuidem-nos.

      Elimina
  5. De vegades no calen pas les paraules per entendrens , amb la mirada o un somriure, ens podem comunicar perfectament...
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hi ha garrotades, ja pots anar somrient... de la nostra revolució es deia precisament dels somriures.

      Bon vespre M Roser.

      Elimina
  6. Molt encertat , Carme !. Quan el problema no son els idiomes, sinó la seva utilització/manipulació , es que no parlem clar !.
    Un 10 !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Artur!

      És que cada vegada potinegem més el llenguatge, al final ja no sabem de què coi estem parlant. Tanta nova etapa, tanta concòrdia, "tanto reeencuentro" i que sembla que molts mitjant i molta gent d'aquí ens ho empassem o fan tot el possible perquè ens ho empassem. I continua cada dia la guerra, cada dia, cada dia, cada dia: encausats, represaliats, multes astronòmiques... etc... l'amenaça constant... en fi... que només són uns relats conjunts i ja paro.

      Elimina
  7. Aquesta torre de Babel se'm fa molt propera...

    ResponElimina
  8. Les teves paraules no són gens confuses.
    Ben entenedores i descriptives d'una trista realitat...


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Núria! Trista realitat la que ens toca viure...

      Elimina
  9. Magnífic, CARME!!! Molt, molt bo... molt real... lamentablement.

    "No ens calen gaires llengües per confondre’ns.
    Amb la nostra en tenim prou i ens confonem tots sols:"

    Si aconseguíssim recuperar l'esperit de la VIA CATALANA, en la que tots ens vàrem donar les mans sense saber a qui votava el del costat... El somni de la llibertat estava per damunt de tot!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Assumpta!!! Veure la Torre de Babel i pensar en la confusió i en la incapacitat d'entendre'ns, em va portar aqui sense haver-hi de pensar gens. És ben trist...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars