Baixada al riu

Passejada sota els ponts de a Sant Joan de les Abadesses

A vegades va bé esquivar els ponts, 
i baixar fins el riu i si cal mullar-se els peus.
I veure-ho tot des d'un altre punt de vista.
Tot sembla més senzill i més real
que uns ponts que semblen forts,
però que han volat en mil trossos tantes vegades.
Xip, xip, xap, xap, xip, xap...

Comentaris

  1. No és fàcil veure les coses des d'un altre punt de vista diferent del nostre però és important (i jo diria que fins i tot saludable) intentar-ho de tant en tant i així adonar-nos que els que pensen d'una altra manera també tenen les seves raons per fer-ho i que aquestes raons (potser) també poden ser vàlides.

    Per desgràcia, sovint la informació que rebem està filtrada pels algoritmes de les xarxes socials que només ens mostren les opinions dels nostres amics (virtuals) i, per tant, que coincideixen amb les nostres. Això fa que ens creguem que allò que pensem és el que pensa la majoria i continuem feliços transitant pel nostre pont de sentit únic mentre obviem el munt de camins que se'ns podrien obrir només que féssim l'esforç de "mullar-nos els peus arran de riu".

    Carai, com m'enrotllo de bon matí, no? Bon cap de setmana, Carme. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó, que no és gens fàcil, per això, a vegades, les petites situacions quotidianes i experimentades de primera mà em semblen tan sorprenents i tan boniques que me les prenc com a metàfores de vida. Em va encantar baixar sota dels ponts, realment el lloc semblava un altre. Si ho sabré aplicar o no, en el sentit que tu dius, ja és un altre capítol de la història... gràcies, Mc, per enrotllar-te tan bé, de bon matí. Bon cap de setmana, Mc!

      Suprimeix
  2. Fa un parell de setmanes teníem els peus em remull sota aquest pont. Aquell dia dormir sota un pont no hagués estat mala idea

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vaig veure la Montse amb els peus a l'aigua, a l'Instagram... estava ben bonic l'entorn del riu.

      Suprimeix
  3. Els ponts que han volat a trossos tantes vegades no solen ser aquests, sinó els tan moderns com inútils. Aquest és molt rústic, tan vell com l'anar a peu. Xip, xap!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquest també, Helena, el van volar per la guerra (tot i ser vell com l'anar a peu) i és recostruït de nou.

      Suprimeix
  4. Construir, destruir i reconstruir. Aquest pont és història.
    Compte que a vegades fent xip xap s'acaba en xooof!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquest pont és història, molta història...
      Jo havia pensat que calia vigilar amb el xip xap, perquè ens podem enfangar massa. El xooof! És un altre risc... he, he, he...

      Suprimeix
  5. Quin pont tan bonic, fa un bonic contrast el gris amb l'herba que el cobreix...Si que sembla que ja te uns quants anys passejar-si a la riba ha de ser molt bucòlic i aquests dies de calor devia ser agradable remullar-se els peus, tot i que sembla que hi ha tot un fangueig ; allà lluny se'n veu un altre que sembla nou...Curiós el contrast que fan!
    Bon setembre, Carme.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Entrades populars