Sant Jordi
No sé si queda algú que no hagi fet una mica d'endreça, aquests dies de confinament. Però no va ser fent endreça que vaig trobat aquests papers. Va ser explicant al meu net les coses que jo sabia sobre en Miquel Martí i Pol i buscant alguns papers manuscrits i mecanoscrits que tenia el meu pare i que jo vaig guardar com un tresor. Aquesta és una felicitació de Nadal de l'any 1954, quan en Miquel tenia 27 anys. Un poema nadalenc i una nota al darrere. Va ser el mateix any que va guanyar el premi Óssa Menor per "Paraules al vent”, el primer poemari que va publicar.
En Miquel era cosí de la meva mare, però per aquesta avinentesa, potser no l'haguéssim conegut gaire, ja que eren uns cosins que no sintonitzaven gaire, l'un amb l'altra. En canvi, era molt amic del meu pare, des de sempre i per això vam tenir la sort de compartir estones amb ell i la seva família.
En aquesta diada de Sant Jordi que ha de ser tan "interior" m'ha fet il·lusió de compartir un d'aquests petits papers.
Bona diada, a tothom.
I la meva felicitació a tots els Jordis!!!
PD: podria afegir, perquè s'entengués millor la nota que escriu en Miquel, que el meu pare, en aquella època, feia imprimir uns gravats que ell mateix triava, per felicitar el Nadal als amics i família. I en Miquel deia que ell no es podia permetre aquell tipus de felicitació. Per altra part, l'Emili del qual parla és l'Emili Teixidor, també amic i també de Roda de Ter.
Un tresor. El poeta que tots estimem i els teus records sentimentals i també en paper d'ell. I el gran honor que tens d'haver-ne estat familiar. Bona diada de Sant Jordi, Carme.
ResponEliminaBona diada, gràcies, Xavier!!!
EliminaOstres, i tant que són un tresor! Guarda'ls bé, i explica-ho al nét, que algun dia pugui explicar-ho ell també al seu!
ResponEliminaHo vaig fer, gràcies a un treball d'escola!
EliminaEfectivament, aquests papers són un gran tresor i és un gran regal que els comparteixis amb nosaltres. Gràcies per fer-ho i et desitjo un molt bon dia de Sant Jordi!!
ResponEliminaGràcies per venir a compartir-los. Bona diada de Sant Jordi!
EliminaOh, Carme, quins papers tan especials, uns records que són més que uns papers, un tresor molt preuat. Gràcies per ensenyar-nos-els i molt bona diada de Sant Jordi!
ResponEliminaBona diada, Núria!
EliminaUn petit gran tresor, Carme !.
ResponEliminaBon Sant Jordi :)
Moltes gràcies, Artur!
EliminaSí que és un tresor, Carme, i un orgull, i un estímul per als nets. Molt bona Diada, Carme!
ResponEliminaUna diada diferent, però bona, amb la tranquil·litat de ser a casa.
EliminaQuina rosa tan meravellosa! Jo tinc un veí jubilat, que dibuixa molt bé i quan ja em pensava que aquest any no tindria rosa, ha baixat la seva dona i m'ha portat una aquarel.la preciosa, l'emmarcaré i la penjaré al menjador!
ResponEliminaI fixa't, quan vaig anar a fer l'entrevista a casa d'en Martí Pol, estava preparant un llibre amb tanques. Me'n va donar un esborrany i fins i tot n'hi ha una que no va sortir al llibre, perquè estava fent probes. La pena és que no ho vaig plastificar de seguida i ara el paper ja està una mica esgrogueït, però per a mi té molt valor.
Bon vespre, Carme.
Els meus paper també estan esgrogueïts, però els precereixo així que no pas plastificats. Bon dia, M Roser.
EliminaQuina sort Carme! i quina sort el teu net, que li pugues explicar totes aquestes coses... això és un exemple dels records que cal guardar perquè et fan feliç, segons la gurú M.K.
ResponEliminaJo soc poc guardadora, en general, d'objectes com a records. Per hi ha excepcions, com aquesta que s'ho valen.
Elimina