Es fa hivern massa sovint,
mentre toco la bellesa inaccessible
amb els llavis i dels dits.
Assaboreixo el paisatge
i sento tota la seva dolçor
i també el seu gust aspre.
En un bocí de muntanya hi trobo el món sencer.
Tots els mots diuen t'estimo.
I amb un sol mot, et tinc tot.
***************************************************************************
De casa l'Helena, m'he endut la idea de tot plegat, una inspiració:
M'amago sovint darrere les metàfores.
Les sinestèsies em despullen del tot.
I les metonímies em sadollen de mots.
