Cada any em costa més fer felicitació de Nadal...
N'he fet una que no m'agrada gaire o gens, (la veureu igualment més avall), però m'agradaria compartir-ne una altra que he rebut i que sí, que sí, que m'ha emocionat i m'ha agradat molt.
He escrit (o hauria de dir vaig escriure?) unes quantes vegades als hostatges que tenim a les presons. Vaig deixar de fer-ho fa mesos, i ho anava posposant, per manca d'inspiració, perquè realment ja no sabia ni què dir, ni com donar-los més suport.
I fins i tot així, després de mesos de silenci absolut per part meva, l'honorable conseller Rull, m'ha enviat una felicitació de Nadal. Moltes gràcies, Conseller, per la postal i pels la força que transmets.
He rebut aquesta felicitació, precisament el dia 20, dia d'algunes bones notícies, després de més de dos anys de repressió i garrotades per tot arreu.
Sí, tot plegat és imparable i després d'aquestes bones notícies, nosaltres també hauríem de ser imparables.
Us desitjo a tots un Nadal en llibertat. Ens en sortirem!
|
Quina il·lusió rebre una felicitació així, plena d'esperança. La força que ens transmet, en aquest cas el conseller Rull però també els altres presos polítics, és l'exemple que ens fa persistir. I mira que de vegades és difícil quan sents els d'allà (que continuen amb el seu "sostenella y no enmendalla" amb l'única diferència que primer ens deien que érem nosaltres els que volíem sortir d'Europa i ara són ells els que demanen l'Espexit) i també alguns d'aquí (que segueixen insistint a separar-nos entre bons i mals catalans amb l'únic resultat d'empetitir-nos encara més). Però, malgrat tot, persistirem i ens en sortirem, jo també ho crec i ho espero.
ResponEliminaA mi sí que m'ha agradat la teva felicitació. Hem de saber anar més enllà d'aquest enlluernament, el nadalenc i també el d'altres àmbits, per veure-hi més clar i, en la mesura del possible, ser més feliços.
Una felicitat que et desitjo, per a tu i els teus, de tot cor. Molt Bon Nadal, Carme!!
Moltíssima il·lusió. El conseller Rull, a qui jo coneixia poc (només era un nom) quan estava al seu lloc, és dels qui més vegades m'ha contestat i sempre que l'he llegit ha fet que l'admirés més i més.
EliminaNo hauríem de deixar que ninngú, ni d'aquí,ni d'allà ens divedeixi. Coi! que units tenim més força! Pesisitirem i ens en sortirem.
Gràcies, Mc! Hem d'apredre a mirar i porser sí que hi veurem més clar.
Quina lliçó Carme!
ResponEliminaBon Nadal
Exacte, tu ho has dit: una bona lliçó, sense ni pretendre-ho.
EliminaPer cert la teva felicitació és molt xula. I el poema amb que l'acompanyes, també.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Xavier!
EliminaBones festes i per Nadal... tots a casa !! ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur... aquest desig no ha estat escoltat... però no podem parar de reclamar-ho!!!
EliminaAvui uns altres CDR han estat alliberats, que l'alegria de saber-los lliures, no ens faci perdre la noció de tanta mentida i injústicia.
ResponEliminaQuina il·lusió rebre aquestes emotives felicitacions de persones que no coneixem però ens les estimem, i malgrat els esforços de molts, no podran passar el Nadal a casa, però no perden la il·lusió i ens ajuden a que la mantinguem...
Bon Nadal Carme, i que es facin realitat els teus somnis.
Petonets, d'estrelles.
Davant de la foto d'un infant que dormia al carrer amb quatre cartons, se'm van acudir aquest petit verset:
Nadal solidari
Perquè no tinguis fred
amb la llum dels estels,
jo et faré un bressolet.
Són uns valents i ens ajuden tan o més ells a nosaltres, que nosaltres a ells.
EliminaGràcies, M Roser, per la felicitació i el s versos.
Molt bones festes Carme i totes i tots ! El meu marit és enfadat a mi com estic massa al internet ☹️
ResponEliminaBones festes, Merike!!! Una abraçada.
EliminaQue reconfortants les teves paraules, Carme... moltíssimes gràcies. El poema té molt de veritat: Nadal és un gran contrast, i ens hauria d'alegrar a tots, perquè aquí la senzillesa hi té un gran paper, i la tendresa, i tot allò que ens pot fer millors i, ¿per què no? més feliços si això és possible.
ResponEliminaUn bon any per continuar aconsellant, Carme. ¿Tens alguna cosa a veure amb Rubí?
Una abraçada.
Olga, bonica, moltes gràcies a tu!!!
EliminaQue no perdem mai la tendresa, ni la senzillesa, per Nadal i per tot l'any és absolutament necessària.
He tingut una relació professional amb Rubí. No hi visc, però hi he treballat una colla d'anys.
Una abraçada.
Si ells i elles no es rendeixen, nosaltres ho hem de tenir prohibit. Si no defalleixen, nosaltres no podem estar cansats. Seguirem, segur. I els traurem d'allà. Que passis molt bones festes Carme!
ResponEliminaHo hem de tenir prohibidíssim i hem de ser incansables. Fins que estguin tots liures. TOTS.
EliminaGràcies, XeXu!!!
Aquest post, amb les dues felicitacions nadalenques tan especials i belles, és com un estel enmig del cel que transmet la joia que possiblement estem trobant a faltar durant aquestes festes. Gràcies, bonica!
ResponEliminaMentre ens faltin ells, ens faltarà alguna cosa... però ens transmeten força igualment, des d'allà dins. Gràcies a tu Montse!!!
EliminaJo he d'anar a recitar un diumenge a la presó de Puig de les Basses. Les Bonaventurances, a la Bíblia, diuen: "Era a la presó i em vas visitar". És una de les causes que vagis al cel, segons els cristians. Em fa respecte i il·lusió alhora.
ResponEliminaT'ha quedat molt bé la felicitació, a mi és que el tema de Nadal no m'inspira gaire!
Bones festes i bon any nou!!!
Que maco, Helena, anar a recitar a la presó. Cre que si m'hi trobés em passaria com a tu: il·lusió i respecte a la vegada.
EliminaBones Festes, Helena!!!
Les dues felicitacions són maques.
ResponEliminaDe la primera n'extrec una frase: L'esperança és més poderosa que la por. Està clar que l'espernça és el motor que manté l'engranatge en moviment.
De la teva em fixo en aixó: que quan sortim de l'enlluernament
poguem continuar essent feliços, [...] amb senzillesa i autenticitat.
Doncs això, que per a ser feliços no calen floritures, només ser senzillament autèntic.
Molt bones festes, Carme!
Moltes gràcies, Laura!!! Intentarem continuar essent feliços.
EliminaQuina il·lusió, Carme! Jo també vaig escriure als presos al principi, però mai no em van contestar. Per això ho vaig anar deixant. Vaig pensar que si rebien un allau de cartes com deien, no les podien respondre totes i tampoc no els vindria de la meva. Però m'alegra saber que n'has rebut una i llegir les seves pròpies paraules m'emociona.
ResponEliminaBona entrada d'any, Carme, i tant de bo el 2020 puguem deixar d'escriure a les presons!
A mi sí quem'han contestat diverses vegades. El Conseller Rull el que més, En Turull també. En Forn també. Una vegada els vaig enviar un llibre i aleshores em van contestar gairebé tots.
EliminaBon any, Teresa!!!
És increïble, ells tenen més força que nosaltres, que estem ací fora mirant la mar, el cel, les notícies...
ResponEliminaBon Any per a tots.
No sé si tots la tenen aquesta força, però alguns en tenen molta, per a ells i per a nosaltres... la fan arribar fins on poden.
EliminaEns ensortirem!! I tant!
ResponEliminaPer ells i per tots els represaliats.
Al meu resum no hi he posat ni una paraula dels dies que vivim. Però i són, ben presents.
Un petonàs!!!!!
Moltes gràcies, rits!!! Un petonàs per a tu també!
Elimina