Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
En resta la flaire.
ResponEliminaI la tendresa i la poesia... i segur que més coses...
EliminaL'absència, la finestra tancada però envoltada de flors que la fan més passable.
ResponEliminaBen bé això, Helena, gràcies bonica!
EliminaMolt bén trobat, perquè pot ser que la persona que va collir les flors ja no hi sigui...
ResponEliminaPerò millor que pensem que les ha deixades expressament perquè s'assequin i gaudir-ne duna manera diferent, ja que la casa sembla que té vida amb un finestró obert...
Bon vespre, Carme.
Segur que les ha deixades expressament i perquè tothom les pugui veure. Fan el seu efecte i inpiren tendresa. Bon vespre, M Roser!
EliminaUna composició preciosa, aquesta imatge, Carme. Qui va penjar el cabàs amb les flors sabia el que es feia...
ResponEliminaDoncs sí, m'agradaria saber quina mena de persona és i amb quin estat d'ànim va penjar el cabàs. A mi, em va agradar molt trobar-lo. Em va semblar com una penyora, com un missatge... que bonic, el detall!
EliminaDe ser-hi, les flors haurien estat renovades!
ResponEliminaO no... les flors assecades també són boniques...
Elimina