Tot recollit i al seu lloc, en acabar el dia. Caminarem sota les porxades quasi buides cercant recer quan ve la fosca. En aquesta calma, quan tastem l'instant, hi reposa la continuïtat de ser, de poder ser nosaltres.
Una bonica plaça per passejar-hi en silenci i recolliment, sense que ningú ens destorbi...Només cal esperar la foscor de la nit i ben segur veurem un cel curull d'estrelles!!! Bona votació, Carme.
Era vespre i a França la gent retira més aviat, però tampoc estava tan deserta com sembla, sota les voltes hi passaven algunes persones. És més agradable passar sota les voltes que travessar la plaça pel mig.
Cada dia que passa és com un final d'etapa.
ResponEliminaI cada dia que comença és un sant-tornem'hi...
EliminaEn acabar el dia, tot recollit i al seu lloc... a punt per tornar a començar l'endemà.
ResponEliminaRecomençament constant, sense vacances...
Elimina"El que resta del dia" pot ser molt bell.
ResponEliminaHem de fer que ho sigui...
EliminaUna bonica plaça per passejar-hi en silenci i recolliment, sense que ningú ens destorbi...Només cal esperar la foscor de la nit i ben segur veurem un cel curull d'estrelles!!!
ResponEliminaBona votació, Carme.
Una plaça preciosa i tranquil·la.
EliminaBon diumenge M Roser!
On és la gent? Sembla que aquesta plaça tingui toc de queda...
ResponEliminaEra vespre i a França la gent retira més aviat, però tampoc estava tan deserta com sembla, sota les voltes hi passaven algunes persones. És més agradable passar sota les voltes que travessar la plaça pel mig.
Elimina