Nou i vell
,L'ombra de les velles pedres,
es dibuixa sobre la lleugeresa
i la fragilitat dels vidres nous.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Quan s'intenta reconstruir un edifici antic, hi ha qui tria fer-ho amb el mateix estil, en canvi com en aquest cas, de vegades s'intenta que sigui ben diferent, ben contrastat...
ResponEliminaA mi, gairebé sempre, m'agrada més que es respecti l'arquitectura inicial!
Bon vespre, Carme.
Depèn de quina sigui la finalitat de l'obra feta.
EliminaJo trobo que cada època té les seves característiques i possibilitats: tècniques, materials, humanes i fins i tot estètiques i jo prefereixo utilitzar les possibilitats que tenim ara que no pas "imitar" les que tenien segles enrere, però això sí amb el respecte d'un diàleg coherent. Però vaja, que és un tema complex, M Roser i jo experta no sóc. Bona nit.
La foto m'ha recordat a Edimburg. Al centre els edificis han de mantenir l'estètica clàssica de la ciutat. Si no recordo malament, en Bill Gates va fer allà un centre espectacular, però amb estètica moderna, i li van fer fer una 'carcassa' clàssica que l'envolta. Molt curiós.
ResponEliminaOstres, i tant! Que curiós! No conec Edimburg... si algun dia hi vaig ja m'ho miraré.
EliminaL'art, encara que se sustenti sobre antigues pedres és fràgil.
ResponEliminaTenim uns amics que van anar a viure a un pis d'una finca modernista de l'Eixample i van fer les obres sota la supervisió de tècnics de l'Ajuntament per preservar el patrimoni modernista.
Sí, l'art, com moltes de les coses boniques és fràgil, però també és etern... surt de tot arreu i no s'acaba...
EliminaNo et pensis, aquest vidres són més resistents del què semblen.
ResponEliminaJa m'agrada. La resistència és necessària.
Elimina