Bassa

Navego amb els ulls per la selva més petita.

És una mica esquerpa, desendreçada, natural i salvatge.

Els ulls li somriuren.

El cor la sobrevola...

Què podria aprendre'n, 

per ser una mica com ella?

Perafita: la font nova

Soc tardor.

Soc la fulla caiguda que ja no és fulla,

és estora  sobre els camins, sobre el planell de la font.

Ets la font.

Ets la font que adolla aigua i pau i que sadolla l'ànima assedegada.

Som la boira i la pluja.

Som la boira que esborra els límits de nosaltres mateixos.

Som com la pluja sobre el mar 

que es fon tota en una mateixa aigua.

Les bruixes de Sant Feliu Sasserra

 El Serrat de les Forques  a Sant Feliu Sasserra

Eren dones  (com diu l'escrit al peu del monument)

Les unes eren sàvies i  tenien molts coneixements.

Les altres eren rebels i no volien sotmetre's.

O simplement vivien soles i anaven al seu aire.

Algunes  sabien molt d'herbes medicinals i  de remeis.

També n'hi havia unes que sabien trobar bones solucions.

Totes treballaven de valent.

Potser sí, que alguna tenia poders especials i desconeguts. 

No ho sabem.

Sí que sabem que feien por,  però no pas a la gent 

ni als veïns

ni als nens,  

ni als grans, 

ni als vells.

Feien por,  molta por,  als que tenien poder i no el volien perdre.

No eren bruixes, eren dones,  

i les van cremar o penjar perquè els poderosos són així.

Es lliuraven d'algunes d'elles i mentrestant sotmetien a totes les altres pel terror.

Drac de ferro

Un altre drac decoratiu a una altra porta de Sant Feliu Sasserra

Un drac petit

de cua caragolada 

em fa llengotes.

Ara no sé...

ho ha fet expressament

per a la foto?

…………………………………………………..carme

Amb un somriure
un drac d'ales esteses
m'obre la porta.

…………………………………………………….xavier

Drac en silenci,
guaiten per la porta
llengotes de foc.

…………………………………………………..sa lluna

Sparkling eyes I see.
I can hear granddaughter say:
Oh, please, grandpa. Please!

………………………………………….....……..Sean Jeating

Drac juganer
treu la llengua descarat,
riu amb nosaltres.

................................................................McAbeu

 Porta de fusta,

drac de ferro forjat,

secrets amaguen.

..................................................................Helena

Poseu-vos un drac a casa

 

Drac de ferro d'una porta de Sant Feliu Sasserra

En una petita vila lluçanesa,  segrestada administrativament pel Bages,  hi vivia una noieta eixerida que aprofitant que per allà tenien un artesà o artista del ferro,  li va encarregar  un drac, que li vigilés la porta.  Volia estar ben segura a casa seva. 

Va resultar que aquest drac girava el cap somrient a tothom  i ni es movia passés qui passés. La noia va pensar que no li serviria de gran cosa,  però  van passar els anys i ella sempre va viure tranquil·la i sense cap ensurt a casa seva,  ni lladres,  ni malfactors,  ni autoritats fanàtiques que la tractessin de bruixa  com en altres temps, ni de terrorista  com en temps més recents.  

Potser sí, que el drac ajudava una mica.  Qui sap?

Dolçamara

Encara flors, a la primavera d'hivern.

Sense collir-les, te les duc fins al teu record.

Nostàlgies de finals que s'acumulen,

bellesa dels colors: fulles, flors i baies

en una simfonia que em dona placidesa.

Tu i tu i tu  i tu i les flors...

Repòs de tarda

Repòs de tarda,
el brogit al carrer
ja queda lluny.
....................................................carme

Repòs de tarda,
comença la conversa,
el món s'atura.
..................................................sa lluna

Nachmittagsruhe.
Im Gemurmel der Worte –
Straßenlärm weit weg.
..........................................Sean Jeating

Espai feliç
de calma compartida,
el dia s’acaba.
.................................................McAbeu

Frontera oberta
mentre no arriba el vespre.
Cafè amb conversa.

...................................................Xavier

Quan ve la tarda,
ni dempeus ni vençuts,
com les cadires.

..................................................Helena