Sobre el til·ler
sanefes de tardor
ens envaeixen.
ens envaeixen.
Sobre la pell
també podem sentir
com ens envolta.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
L'altre punt de vista del post de la gateta Aquell humà passava cada dia. Al començament passava de llarg. Com s'entén que no sigu...
No és trista la tardor.
ResponEliminaEt replega en la teva nuesa
i t'entendreix la mirada.
Bada el sol de la tarda
i cullo fulles per a tu.
Al cor de cada una
hi escric un desig.
Que les hores
et siguin benignes.
(Xevi Planas, "Fulles per a tu".
Tralla)
Preciós, Xavier, moltes gràcies. No em va sortir gens bé la foto on es veia tota la copa de l'arbre, però l'efecte era molt bonic.
EliminaCurioses les fulles del til·ler a la tardor, semblen dibuixades pel pinzell d'un artista( com tu), pendent sempre de les coses belles de la natura... Verd de l'estiu i marró de la tardor!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La tardor avança fulla endins.... bon vespre!
EliminaMentre sigui així, amb el verd empenyent, no és tot perdut.
ResponEliminaTens raó, no tot és perdut.
EliminaAquelles fulles, tranquil·lament i sense adonar-se'n, envellien embellint-se.
ResponEliminaQue bé que ho dius, Jp! Tant de bo que les persones ho sabéssim fer així!
EliminaPotser volia dir precisament això i em complico la vida... Gràcies!
Sempre és una alegria veure't.
O també: s'embellien, envellint. 😘😘
EliminaTambé, també! De fet ho he hagut de debatre amb mi mateix. Tot i que volia posar l'envelliment com a causa de l'embelliment d'aquestes fulles, he de reconèixer que la frase sona millor, vull dir més rodona d'aquesta manera que proposes. No creus?
EliminaGràcies per l'afalac.
Molt probablement, aquesta coloració apical es deu a la manca d'algun nutrient, però val a dir que deixa un efecte molt bonic!
ResponEliminaAh! Jo em pensava que era la tardor, però realment l'efecte era molt bonic.
Elimina