Embarcador
Vaig seure a l'embarcador amb paper i llapis,
preparada per a transformar
sensacions en paraules.
I pensava "groc"
com qui pensa en ells i a la vegada
en el color de herbes que moren damunt de l'aigua.
I pensava "riu"
com aquell camí inesgotable de l'aigua i de l'ànima fins al mar.
I escrivia, paraules molt senzilles:
Hivern i cel i branques buides i ombres que dibuixen la terra,
com el record de tants moments,
com la llum en les mirades,
com el despullament on ens reconeixem,
com l'equilibri buscat entre tu i jo.
Ens encomanes els pensaments Carme.
ResponEliminaQuina imatge més bella!!
És una fotografia del Ter a Colomers, d'aquest hivern passat. Gràcies Xavier!
EliminaÉs fantàstic, quan et poses a transformar sensacions en paraules! És una de les formes de la felicitat.
ResponEliminaUna de les formes de felicitat fàcil d'aconseguir quan t'hi poses.
EliminaMeravellós, Carme!
ResponEliminaGràcies Montse!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAmb les sensacions que encomanen llocs plàcids com aquest, deu ser fàcil transformar-les en belles paraules...
EliminaBon diumenge, Carme.
A vegades surten i a vegades no... però el lloc ajuda, segur!
EliminaCarme, t'agraeixo que acostis aquests llocs que encomanen la pau i la bellesa. Rls ulls se n'hi van i el cor també. Una abraçada.
ResponEliminaOlga, quina sort que vinguis i et vulguis emcomanar una mica de pau i bellesa! Una abraçada.
EliminaM'agrada això de transformar sensacions en paraules. I que bé ho expliques!
ResponEliminaAquest diàleg sempre en dansa entre l'exterior i l'interior que expliquem cadascú a la seva manera. Gràcies novesflors.
Elimina