Proposta de Lletres Impures


El gris,  
com un riu que va pujant 
i sortint de la llera,
va canviant el color dels meus cabells.
Amb calma, però sense aturar-se.
Espero i em situaré en un punt 
des d'on pugui veure
tota la llum d'uns cabells blancs.


 

Comentaris

  1. Ben aconseguit el repte i, a més, molt original.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  2. Dicen por ahí que s un color interesante.

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si l'aconseguiré mai del tot, la cosa va a poc a poc...
      Salut.

      Elimina
  3. N'hi ha que proven de tapar aquesta llum amb pintura i respecto les seves raons per fer-ho, però jo també soc del parer que és molt millor deixar-la lluir amb naturalitat quan arribi el moment.

    ResponElimina
  4. Diuen que els cabells blancs, son signe de saviesa ! :)
    Bona aportació , salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha com mirar les coses pel bon costat, Artur.
      Moltes gràcies! Salut!

      Elimina
  5. Aquest riu també inunda el meu cap.
    I com que sé que t'agrada el Pau Riba, aprofito per posar un fragment d'una cançó del Dioptria 2:
    "Les roselles s'han pansit
    La tardor no té donzelles
    I els meus cabells blancs i fins
    M'han omplert de nou la testa
    L'hivern m'ha cobert de neu
    M'ha robat les flors i l'herba
    I el fred m'ha fet presoner
    Amb el cap blanc com la pedra
    Fixa't jo, quin cap més blanc
    Quina enveja, quina enveja!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim cabells blancs i compartim saviesa, com diu l'Artur, si més no la saviesa d'haver viscut, ja, una pila d'anys.

      Gràcies per la cançó... m'anima, de fet, jo encara no el tinc tant blanc com diu el final de la cançó, la blancor va fent poc a poc

      Elimina
  6. Jo sóc tan morena que trigo una mica a tenir els cabells blancs, com el meu pare. Però sí que em tenyeixo.
    Les paraules encaixen en el poema amb molta naturalitat, fantàstic, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé que triguin els cabells blancs, així ens hi anem acostumant a poc a poc. Jo com que no m'he tenyit mai, els veig com van avançant.

      Moltes gràcies, Helena!

      Elimina
  7. El meu cap també ja blanqueja i sovint em diuen perquè no em tenyeixo; jo dic que arribar a tenir cabells blancs, m'ha costat molt de temps i ara els llueixo ben ufanosa...Mai me'ls he tenyit !
    He recordat un fragment d'una poesia molt llarga que solia dir la mare:
    "De l'hivern de la vida
    ja veig la neu,
    si les serres són blanques
    també el cap meu". (Francesc Cases i Amigó)
    Bon diumenge, Carme.








    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona resposta, M Roser! És cert que no s'aconsegueixen uns cabells blancs en quatre dies... és una cosa que vol temps.
      Gràcies pel fragment, és molt encertat!
      Bona setmana!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars