Recargolat
Aquest pi, ha fet com les persones que sovint fem tombs i tombs, per continuar en la mateixa direcció que anàvem al començament de tot. Grans plantejaments i pocs resultats.
Recargolats,
pensem i pensem i sobrepensem.
Per tornar a l'inici
un cop i un altre.
De vegades fins i tot ens emmalaltim de donar tantes voltes, per arribar al mateix punt de sortida. Em fa rumiar aquest pi tan curiós.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sí que fa plantejar-nos coses aquest pi. Potser no cal donar tantes voltes, oi?
EliminaAferradetes, bonica!
Eso es como un circulo vicioso, con perdón.
ResponEliminaSalud
Sí, Erik, o com una pèrdua de temps, o com una volta inútil... podríem dir moltes coses i no gaires de bones.
EliminaSalut.
En aquest "país petit" , penso que ens passa massa sovint el mateix....ens agrada donar voltes i voltes , per quedar-nos al mateix lloc ! ;D
ResponEliminaUna imatge ben original i ben trobada, Carme !!.
És ben dur de reconèixer-ho, però és ben bé així, Artur. Ens fem un nus i no avancem cap a enlloc.
EliminaUna abraçada, Artur!
Ha fet una giragonsa. Ha triat el camí més llarg per arribar a la llum del cel.
ResponEliminaPobret, segur que l'han atabalat!
EliminaÉs ben cert, sovint perdem forces i energia embolicant les coses... per acabar allà on érem.
ResponEliminaMolt curiós aquest pi. No sé si això és natural (és molt estrany el gir cap a baix, la tendència sempre és anar cap al sol) o és que algú el va forçar quan era jove. Suposo que no ho sabrem mai.
Jo també he pensat el mateix que tu, segur que algú el va forçar, no és gens natural això, però ara un cop consolidat crida molt l'atenció.
EliminaO bons, Carme! Si l'objectiu era anar amunt i el manté, se'l pot felicitar. Sovint perdem de vista l'objectiu. El que ja seria una proesa és no trobar cap entrebanc.
ResponEliminaTambé tens raó... el felicitarem doncs, cosa que no podem fer pas amb tothom.
EliminaMolts gràcies, Teresa!
Ostres! quin pi més original!!! Amb què deu haver hagut de lluitar per tornar a pujar cel amunt ben recte, una joia dins del bosc.
ResponEliminaBona nit, Carme.
Segur que ha estat una llarga lluita, tot aquest recargolament. No sabrem mai quina. Bona nit, M Roser.
EliminaVaig llegir una vegada que a vegades per començar a sortir d'una habitació fosca cal obrir la porta cap enrere. L'important és acabar sortir-te'n. La meva interpretació no té res a veure amb la teva, però tot són pètals d'una flor.
ResponEliminaI tant que sí, l'important és acabar sortint-te'n. I tal com el pi tira amunt i és ben viu, nosaltes també podem fer-ho per voltes que donem.
EliminaNo podies expressar-ho millor la Carme, que gran veritat que de vegades donem massa voltes a un assumpte, crec que és llei de vida en els humans. Et felicito pel teu interessant bloc, dibuixos i fotos. Salut i pau.
ResponEliminaMoltes gràcies, Antonio! Tens raó que els humans som així i algun pi també. Una abraçada. Salut i pau!
Elimina