Des de dins de l'escultura (de la torre Glòries)


En el laberint de la vida
en el calidoscopi de les sensacions,
és bo trobar-hi una mà que et mira
i un somriure i un esguard sincer.
Som aquí, a prop, acompanyant-nos.


PD:  escultura interactiva que hi ha al pis 30,  al mirador de la torre Glòries

Comentaris

  1. Al final voy a tener que ir a verlo.

    Besos

    ResponElimina
  2. Es una sort trobar, en un laberint, un somriure sincer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el d'en Jan. Anava de vermell i des de baix ens era el més fàcil de localitzar.

      Elimina
  3. Aquest "una mà que et mira" és el més poesia de tot. Et deus referir a la mà que saluda, en una metonímia. Valéry deia que en un poema no tot és poesia, i Machado que la poesia és una cosa que a vegades es troba en un poema, m'hi has fet pensar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb els dos autors que cites. No tots els poemes són poesia ni en un poema tot és poesia. Gràcies, Helena, sempre per les teves citacions.

      Elimina
  4. Un lloc amb màgia, la d'un somriure ben ample.

    Una foto ben xula.
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha tardes que fan de bon passar en bona companyia...

      Gràcies, Paula.
      Aferradetes de tornada.

      Elimina
  5. Quina escultura més moderna i una mica difícil d'imaginar al natural, amb el nen que saluda!!!
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cobreix totel sostre d'una planta de l'edifici, concretament la planta 30, que és la mateixa on hi ha el mirado de 360 graus sobre Barcelona.
      Bona setmana M Roser!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars