Cards
Hi ha dos sols sobre l'herba verda
i uns angelets s'hi han apropat
per seu color, la claror i l'escalf,
amb tanta cura que ni s'han punxat.
Un univers de color de palla
petit, immens i ple de misteris.
Ens fa de guia i atreu la mirada
I et farà llum perquè no et perdis.
Passejant pel camp, el Ricard va collir un card.
ResponEliminaT'has avançat al meu poema. Havia penjat el post sense text.
EliminaJa m'estranyava que no hi hagués (l'esperat) poema. Sé on trobar sols d'aquests, aquest estiu una tarda, quan ja s'hagi post el sol, els aniré a trobar per a que il·luminin el capvespre.
EliminaEspero que facin bé la seva feina, Xavier... he, he, he... jo també sé on trobar-los.
EliminaPer aquí se'n veuen pocs, bé... tampoc és que estigui al camp. Recordo haver vist els primers (en rigorós directe), en un viatge a Granada.
ResponEliminaUn poema molt tendre.
Aferradetes de dissabte, nina.
Moltes gràcies, preciosa!!!
EliminaEls trobo molt bonics, però punxen!
Aferradetes d'angelet.
Aquests angelets són un llir entre cards!
ResponEliminaMolt bona, aquesta!!!
EliminaM'agraden molt els cards, i és veritat que semblen sols, a més es conserven molt de temps, tot i que aquests ja han perdut alguns angelets, que només cal bufar-los perquè surtin volant.
ResponEliminaPetonets, Carme.
Moltes gràcies M Roser. Petons també per a tu…
Elimina