Herbes



La sorra fina, 
un fruit marró violeta.
Tacte i mirada.
A prop de  tu,
la meva pell tan blanca.
Les mans i els ulls.


Comentaris

  1. Has fet dos bells haikus d'aquesta foto, aparentment senzilla. A mi només se m'acudia: "mira'm i no em toquis"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs em sembla molt encertat, Xavier, potser més que el meu segon, que tractant-se d'aquesta textita pot fer fins i tot angúnia... però va sortir així.

      Elimina
  2. Les mans i els ulls, metonímia del tacte i la mirada.
    La pell blanca de l'hivern, delicada, en contrast amb el marró violeta que punxa del fruit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sorra com una pell, contrastos de textures i de colors...

      Elimina
  3. M'agrada l'analogia entre els dos haikus, Carme. I també el contrast que suggereixen. Són dues grans imatges.

    ResponElimina
  4. Un bonic contrast entre el marró de la planta que punxa i la sorra blanca i fina, de tacte suau...
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars