Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Quina tensió a la corda just l'instant previ a que l'arquer deixi anar la fletxa!!
ResponEliminaSense tensió no surt la fletxa!
EliminaTiba fort el desig de comprendre.
ResponEliminaHas fet diana!
EliminaI es trobaran, perquè quan la fletxa apunti l'horitzó, al cel s'obrirà un món de meravelles , on es capbussarà... Compartiran la immensitat feta somni...
ResponEliminaBon vespre, Carme
Es trobaran, segur, M Roser! Amunt i endins no són contradictoris sinó complementaris. Bona nit!
EliminaSaps Carme? M'agradaria anar com un pardal, com un angel, cap al cel ... com una fletxa.
ResponEliminaBona tarda.
Clar, com un Pere Pan, t'hi porta el nom... Bona nit, Pere!
Elimina