Realment en aquesta pedra tan plana hi cabria tot un poema, que expliqués el pas de la història, i ben segur com diu el XeXu s'hauria de fer a cops de martell. Escriure als núvols és més fàcil, només cal bufar una mica... Bon diumenge, Carme.
més important és el que escrivim que no el seu suport, tot i que les pàgines de pedra tenen una durada considerable. Tot i que la portabilitat és dura....
Doncs n'haurem de fer una bona còpia de seguretat, de la nostra història, abans que la fràgil xarxa de la memòria comenci a estripar-se... Una força brutal en el primer haiku, Carme!
En pedra o en núvols, escrivim amb tinta d'aire i amb plomes d'aigua.
ResponEliminaTinta d'aire i plomes d'aigua... nets i polits, sense deixar rastre.
Eliminase m'acut que a les pàgines de pedra els mots s'escriuen amb martell i escarpa
ResponEliminaPotser sí que s'ha de fer així. La pedra és la pedra...
EliminaRealment en aquesta pedra tan plana hi cabria tot un poema, que expliqués el pas de la història, i ben segur com diu el XeXu s'hauria de fer a cops de martell. Escriure als núvols és més fàcil, només cal bufar una mica...
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Un poema escrit a la pedra, potser dona més feina però dura més que els dels núvols...
EliminaPerò l'escrivim, sigui con sigui.
ResponEliminaL'escrivim, amb persistència.
Eliminamés important és el que escrivim que no el seu suport, tot i que les pàgines de pedra tenen una durada considerable.
ResponEliminaTot i que la portabilitat és dura....
He, he, he... la portabilitat és complicada!
EliminaDoncs n'haurem de fer una bona còpia de seguretat, de la nostra història, abans que la fràgil xarxa de la memòria comenci a estripar-se...
ResponEliminaUna força brutal en el primer haiku, Carme!
Una còpia de seguretat al núvol per la pàgina de pedra i una còpia de pedra per les històries de núvols. He, he, he.... gràcies, Montse!
EliminaAixí és la vida, la pesantor de la pedra i la lleugeresa dels núvols...
ResponEliminaAnem passant d'una cosa a l'altra, ni que sigui per variar...
Elimina