Resclosa d'Albanyà



El sol ponent donava calidesa a l'aigua
i un vent suau acompanyava el seu so.

Ja no vull més miralls ni reflexos,
ara em calen només transparències, 
per veure amb claredat el fons.

Comentaris

  1. Tot i la bellíssima imatge i els teus versos, tens raó: ens calen més que mai transparències per veure amb claredat el fons.
    Bona tardor, Carme, i una abraçada!

    ResponElimina
  2. Transparències i imatges com aquesta, ens calen, que ens encomanen una mica de tranquil·litat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentem buscar-la on sigui, perquè la tranquil·litat s'ha de mantenir de totes, totes.

      Elimina





  3. Aqui neix la Muga i desgraciadament a mida que baixa cap a Castelló d'Empúries va perdent la transparència . Veus el fons quan entra al mar, brut i amb quatre llisses.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha com anar als orígens, Pere. Les transparències són magnífiques! Quina llàstima que no es mantinguin...

      Bon diumenge, Pere.

      Elimina
  4. Són boniques les rescloses, l'aigua fa un saltiró i esquitxos d'escuma blanca...Ens cal veure bé el fons, que l'aigua sigui ben transparent si ens hem d'arriscar també nosaltres...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El saltiró, l'escuma i el toll de sota... el toll és el que més em crida, a mi...
      Bon diumenge, M Roser!

      Elimina
  5. Deuen quedar pocs llocs de Catalunya als que no hagis anat. El teu blog podria ser l'atles més complet del país...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia, vaig agafar la llista dels 900 i escaig de municipis de Catalunya per veure quants municipis coneixia i quants no. Amb la voluntat de conèixer-los tots un dia o altre. T'he de dir que ho tinc difícil, perquè tot just si en coneixia uns 350, no ho recordo exactament. I l'edat no perdona. Però encara em queden uns quants anys i vaig fent... a mi que no sóc gaire de viatges i com més llargs més mandra em fan, aquest turisme casolà m'agrada molt i el gaudeixo especialment.

      Elimina
  6. Jo hi veig un doll d'aigua inacabable del SÍ

    ResponElimina
  7. bellesa i pau -.....gràcies per la foto i els mots

    ResponElimina
  8. L'imatge i els teus versos transmeten una pau que a tots ens cal.
    Gràcies per compartir-la.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hem de mantenir, no hi ha altra sortida...
      Abraçades, Mari!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Sempre fan bona parella, elles dues, però potser són dues dames que fan bona parella amb tothom.

      Elimina
  10. Qui ho diu, que els poemes no han de ser transparents? Poden tenir moltíssima força si no són carregats de metàfores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí. També poden tenir força, ben transparents... depèn de qui l'escriu, cadascú té la seva manera.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars