Herba del vent
Us en recordeu de la Flor groga de l'herba del vent?
Doncs, quan ja és ple estiu i li han caigut els pètals queda així de despentinada i bonica.
Escabellada,
no hi ha pinta que pugui
domesticar-te.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
No recordava la flor groga. Seguint l'enllaç l'he trobada... quina metamorfosi!
ResponEliminaFlor estimada
a la perruqueria
fes-te les puntes.
Ah! així que la vols domesticar, eh? ;-P
Eliminala pinta que pentina i despentina aquesta herba amb els cabells esbullats anant a la perruqueria de la natura
ResponEliminaLa natura és una perruquera molt moderna i atrevida...
EliminaPenso que m'agrada més així, la trobo molt exòtica...
ResponEliminaPetonets.
És preciosa!
EliminaCom la flor i el fruit. Em quedo amb la flor.
ResponEliminaJo, en aquest cas em quedo amb el fruit escabellat... més rebel...
EliminaÉs molt bonica així, sense flors. Ballant al compàs del vent. Qui diu que la vellesa no pot ser bella...?
ResponEliminaAquesta vellesa, sí que és bella i saps? es manté molt de temps intacta...
EliminaPotser això és perquè la vas enganxar acabada de llevar!
ResponEliminaBé, no ho sé... a la baixada estaven igual... 😜
EliminaTan despeinada y bonita. Felicidades por el blog.
ResponEliminaGracias, Antonio! Efectivamente, no es incompatible: despeinada y bonita.
Elimina