Caputxina groga
No, no t'obris encara,
que l'espera és més dolça.
I el final del temps dels pètals
sempre és massa immediat,
Atura't, deixa que jo m'emporti el teu gest
i recordi la suavitat de cada pètal damunt la meva pell.
...............................................................................................carme
delicada caputxina groga
si l'espera és llarga el miracle dels pètals oberts serà molt mes bell
el desig ens fa llarga l'espera i curt el fruit bell
...............................................................................................Elfree
Caputxina,
sedalina,
seda groga
de la Xina,
brisa fina
mou la tija
quan la tarda
ja declina.
......................................................................................Olga Xirinacs
Caputxina pagerola
que omples de color l'estiu
amb l'esclat de fulles verdes,
i floretes grogues.
.......................................................................................Glòria Bosch
Segur que els pètals deuen ser molt suaus... I és bo que duri més temps en forma de poncella, que quan esclati la flor els pètals aviat es marciran!
ResponEliminaBona tarda, Carme.
Bona tarda, M Roser! Ben bé així...
EliminaSi està a les nostres mans fer durar el que ens és bo, hi hem de posar tot el nostre empeny
ResponEliminaExactament, Joan... fem el que podem...
EliminaEls pròlegs, els instants de l'espera són intensos, com els dels enamorats abans del primer petó. O l'espera dels infants la nit de Reis...
ResponEliminaSí, a vegades l'espera és el més emocionant... i ens poses dos exemples claríssims!
EliminaNo s'estima mai tant com quan el capoll no és obert.
ResponEliminaUna bona afirmació, Helena...
Eliminadelicada caputxina groga
ResponEliminasi l'espera és llarga el miracle dels pètals oberts serà molt mes bell
el desig ens fa llarga l'espera i curt el fruit bell
Un bon poema, Elfree!!!
EliminaCaputxina,
ResponEliminasedalina,
seda groga
de la Xina,
brisa fina
mou la tija
quan la tarda
ja declina.
Oh! quina música, aquests versos!!!
EliminaGràcies, Olga!
Massa poesia delicada per a que jo hi fique les mans.
ResponEliminaBon dia Carme! Des que t'has traslladat a la nova casa que vaig una mica despistat.
Bon dia Jp!
EliminaJo també em despisto una mica des d'aquest blog que té la barra lateral amagada i que l'he d'obrir expressament i si no, no us veig. Però ja li vaig agafant el tranquillo mica en mica... espero que no em perdis de vista del tot... que us trobo a faltar quan no hi sou.
Per cert... i els Relats de la Carme? Ja que vens m'aprofito...
S'has esperat a que acabis de dibuixar-la? Senyal que és presumida!
ResponEliminaS'ha esperat, ja ho veus... ;)
EliminaCaputxina pagerola
ResponEliminaque omples de color l'estiu
amb l'esclat de fulles verdes,
i floretes grogues.
Moltes gràcies, Glòria... completes el post...
Elimina