Els dos colors de l’Embassament de Foix
No es posaven d'acord, uns el volien claret i uns altres més aviat fosc.
I l'acord va arribar partint l'embassament en dues meitats, una de cada color.
I si no és així, com us ho expliqueu?
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
A veure, ja sé que en aquest blog es fa poesia i que agraden les explicacions més o menys "fantasioses" dels fenòmens naturals. Però crec que és important ser el màxim d'acurats possible i aplicar el raonament científic. La realitat és que aquesta separació de les aigües ve provocada per la delimitació de les finques que ocupaven aquest terreny abans de la construcció del pantà. El terreny de la part dreta de la fotografia era d'en Pere Pagès que hi plantava patates i just l'havia llaurat abans de quedar inundat, això va provocar que l'aigua s'enterbolís. En canvi, el de la part esquerra pertanyia a Joan Urbà que només el feia servir per fer-hi calçotades el cap de setmana i el tenia gairebé tot enrajolat. Aquest detall, sumat al clor de l'aigua de la seva piscina, va fer que l'aigua de la seva banda quedés més clara. Noto que estàs somrient per sota el nas com dient que aquesta explicació et sembla més fantasiosa que la teva, però només cal consultar el cadastre i comprovar que la línia que separa les dues aigües és EXACTAMENT la línia que separava les dues finques. No sé quina prova més necessites.
ResponEliminaPer cert, i el qui em parli de densitats... ja es pot anar calçant. :-DD
Bon cap de setmana!!
Tens tota la raó que la teva explicació m'ha fet somriure bastant... per no dir riure i tot.
EliminaAra, tampoc em sembla bé que amenacis als pobres que ens vindrien a parlar de densitats, 😂😂 perquè ens podrien fer entendre coses i em sembla que fins i tot així, es mantindria el misteri: quina línia tan recta!
Bon doumenge, Mc!
Això que diu el McAbeu és veritat? És molt curiosa la fotografia.
ResponEliminaAl McAbeu li agrada molt jugar i inventar contes, no compto gens que en Pere Pagès i en Joan Urbà siguin personatges reals...😂🤣😂🤣
EliminaI així cada un es va quedar amb el color que volia.
ResponEliminaBen curiós, si té alguna explicació no la sé trobar.
Una abraçada, Carme!
Mentre fèiem la foto, se'ns va acostar una parella, molt més jove que nosaltres, preguntant-nos si sabíem la causa d'llò que estàvem mirant. I no, ni nosaltres ni ells no ens ho vam saber explicar.
EliminaUna abraçada, Núria!
Hehehe...la explicació de'n McAbeu, investigador entusiasta !, és molt divertida, però en realitat tot es molt més senzill !...al Pantà de Foix , el guarda és molt acurat i disciplinat... aigües brutes a la esquerra i aigües netes a la dreta ! :DD ... no cal trencar-s'hi el cap !!, que jo el conec hehehe
ResponEliminaDivertida entrada, Carme , bona setmana !!.
Investigador entusiasta i bon narrador d'històries, en Mc ho te tot!
EliminaGràcies, Artur! Ja tenim una tercera opció. El guarda disciplinat! 😂🤣
Bon diumenge, Artur!
Doncs he quedat bocabadada veient la foto i molt més llegint les respostes. Pel que fa a mi, t'asseguro que no en tinc ni idea, tot i que diria que la més clara té més sorra que l'altra (per dir alguna cosa). ;-)
ResponEliminaCuriosa fotografia, nina.
Aferradetes!!
Segur que és una qüestió de diferència entre les terres del fons, no vas pas malament, però em continua sorprenent la línia tant recta.
EliminaAferradetes, preciosa!
Fa uns mesos vaig estar al pantà de Foix, fent una caminada que fa aproximadament la meitat del pantà pel costat on no hi ha la carretera i no em vaig adonar d'aquest canvi de colors.
ResponEliminaLa poesia, la natura i l'humor a vegades van juntes.
I més després de llegir que el Mc li desitges un bon doumenge.
Que tinguis un bon dolluns, Carme.
Home, potser des del vostre recorregut no es veia aquest tros, o potser no es veu sempre així... jo què sé! Et puc assegurar, això sí, que al natural es veia tal com es veu a la foto, al menys el dia que jo hi vaig ser.
ResponEliminaA vegades tinc unes mans que semblen peus (com deien a casa meva quan un tenia poca traça), sobretot teclejant.
Bon dimarts, Xavier, amb les lletres ben posades.