Porta a Engordany
M'encanto davant de les pedres velles i de la porta que ja no s'obre. Recordo tota l'estona, la mare passant per aquests carrers que eren el seu domini quotidià: hi tenia totes les botigues necessàries i ella anava a comprar cada dia. Ara, d'aquelles botigues ja no en queda cap i no és ni una manera de dir ni una frase feta, és exactament així: no en queda cap ni una. Ni La Confiança, que tant podia ser ferreteria com merceria, ni el forn, ni la carnisseria, ni la botiga de la Montserrat de queviures, fruites i verdures.
De cases velles, aquí i allà, encara se'n veuen i se'n reconeixen, poques, però ben abandonades. La majoria són noves o molt reformades, i això està bé. L'hotel també ben renovat, la plaça on aparcàvem, ara Parquing de pagament. Les fonts d'aigua calenta i freda tocant al pont, ja no ragen i han posat unes aixetes "decoratives" immenses que ragen aigua damunt del riu.
De petits canvis, aquí i allà, ara una cosa, ara l'altra, al cap dels anys, Engordany, porta el mateix nom, però només el nom és el mateix, la resta tot és diferent. A Engordany i arreu.
This is not about Engordany in Andorra, is it?
ResponEliminaThe photo reminds me of many I took many moons ago. ;-)
And yes, Engordany is (almost) everywhere.
La pau de la nit, Carme.
Sí, sí, es tracta d'Engordany d'Andorra.
EliminaAllà van viure els meus pares durant molts anys.
Els llocs canvien molt amb els anys i els mateixos llocs que abans eren coneguts se'ns fan estranys.
La pau de la nit, Sean. Avui aquí a La Floresta amb la música de la pluja que fa de bon escoltar.
So you are a ‘little’ Andorran? ;-)
EliminaEnjoy the rain!
Desgraciadament no tinc la nacionalitat andorrana, que la preferiria de molt a l'espanyola. Els meus pares a base de molts anys de residència al país i una de les meves germanes que encara hi viu si que la van poder obtenir.
EliminaN'hem parlat alguna altra vegada d'aquests canvis, petits o no tan petits, que modifiquen els espais que fa temps que no hem vist i que a la nostra memòria es mantenen intactes. És bo que tot evolucioni, però alhora fa llàstima que es perdin aspectes definidors d'una manera de fer i de ser que va quedant enterrada en el passat. La desaparició del petit comerç (que és un mal que s'escampa arreu), n'és un bon exemple. Els carrers són els mateixos, els edificis es poden renovar, però el caliu de comunitat que abans hi havia ara ja no el trobem.
ResponEliminaPer cert, he cercat alguna imatge d'aquestes aixetes "decoratives" (estic completament d'acord amb les teves cometes) per veure com eren i no saps com t'agraeixo que ens hagis posat la fotografia d'aquesta porta en comptes de la font de les banyeres de la plaça del Madriu. ;-)
Bon cap de setmana!!
Que es perdi el comerç local dels pobles o dels barris és una gran pena, però això ja, desgraciadament no té solució. I la pèrdua del caliu, com tu dius, és irrecuperable i és una gran pèrdua individual de cada persona i col·lectiva.
EliminaNo vaig posar una foto de les aixetes, per no fer-vos mal als ulls, però veig que has trobat la de les banyeres que és, encara, molt pitjor.
Em pregunto quin dia es cansaran els andorrans (i també alguns d'altres llocs) d'embrutar les ciutats i el paisatge amb porqueries que valen un dineral i no aporten exactament res i no fan res més que molestar la vista. No ho puc entendre. Que fàcil és gastar diners que no te'ls has de guanyar.
Bon diumenge, Mc!
Malauradament tot canvia i no sempre per a bé.
ResponEliminaTambé m'encanten aquestes pedres velles i fins i tot la porta, encara que no s'obri...
Aferradetes, preciosa.
No sempre per bé, no...
EliminaAquestes portes velles tenen un encant que no po+uc evitar d'endur-me'n sempre unes quantes.
Quanta raó tens, Carme... i així a molts llogarrets !.... ho he llegit amb certa nostàlgia, fins que al arribar al pàrquing m'has tret un somriure sorneguer .... "ara el pàrquing és de pagament !!" hehehe.... algú ho dubta ?!
ResponEliminaSalut i bon cap de setmana !!.
Em sembla que ja som pocs els que recordem poder aparcar al carrer o a les places, ben a prop d'on volies anar i sense haver de pagar ni cinc. Ara, hi ha molts llocs que costa un munt d'aparcar, encara que sigui pagant.
EliminaSalut, Artur i Bon diumenge.
In 1985 I visited Newgrange: drove up, parked, paid two or three Irish pounds at a cottage, got a fascinating guided tour.
ResponEliminaBut eleven years later:
"All admission to Newgrange and Knowth is through Brú na Bóinne Visitor Centre only (link here)
Do not go directly to these monuments as you will not gain entry - visitors are brought by shuttle bus from the Visitor Centre to the monuments.
The time you select shows arrival time in the Visitor Centre.
Shuttle bus stop is 600 metres from the car park of the visitor centre.
Please arrive at the appointed time in the visitor centre as late arrivals cannot be accommodated."
I never ever got interested, anymore.
*
As for my village: three pubs, two grocers, two butchers, one baker - nothing left.
And when people see each other, does everyone say hello? That used to be the case. A long, long time ago.
La pau de la nit.
Aquesta mena d'experiències, avui en dia, són habituals.
EliminaTinc diversox casos de llocs, museus, visites, on no hem pogut entrar perquè no venien entrades i les havíem d'haver comprat amb antelació per internet.
La vida moderna es complica i es complica cada vegada més.
La porta que no s'obre és tot un símbol.
ResponEliminaSí, no em puc imaginar el temps que deu fer que no l'obren.
EliminaTot un símbol sí, de les coses que deixem enrere per abandonament, que són moltes.
Aquestes portes velles, encara que no s'obrin, m'encanten. I les pedres, i tot aquesta bellesa que se'n desprèn. Sempre que puc també en fotografio.
ResponEliminaI sí, és una llàstima que tot el que comentes hagi canviat d'aquesta manera. On visc jo encara queden algunes botigues de les de tota la vida, però cada cop menys... a les poques que queden m'agrada anar-hi, conversar amb qui despatxa, que t'atenguin sense presses, que puguis guardar les coses a la bossa o el carro sense que t'empenyin els de darrera perquè tenen pressa.
Bones reflexions que comparteixo, Carme.
Abraçades.
Doncs sí, Núria, si queden algunes botigues detota la vida val la pena anar-hi, a veure si les mantenim.
EliminaMoltes gràcies, Núria!
Veritablement al Principat d'Andorra s'han fet unes barbaritats contra el paisatge molt grosses. Només superades per les que s'han fet en alguns punts del Principat de Catalunya, a la Costa Brava, la Cerdanya, etc. Per no parlar del que han fet a les Illes i al País Valencià. De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar ho estant trinxant tot.
ResponEliminaJa ho deien els Esquirols:
"...I d'Ascó i de Vandellòs
ni les runes quedaran,
cap a Amposta i Vinaròs
el petroli a la mar sura.
A Barcelona, tot fum
a Tarragona, poca aigua,
a Sagunt no es veu el sol,
a València no pas gaire.
Una cosa ens uneix ara
de Salses a Guardamar:
formigó, sorra i ciment,
una cinta vora el mar."
És veritat que ho estem trinxant tot.
EliminaJo encara faig una diferència entre fer malbé el paisatge per raons (justificables o no) que en un moment ens poden semblar útils per a la societat (industries, cotxes, edificis) i la moda aquesta de les escultres, instal·lacions o com se'n diguin que fan malbé el paisatge a canvi de res. Bé de res... sempre hi ha qui cobra per a fer-ho, esclar. Però el benefici per a la gent del poble és totalment negatiu, sota zero. Veure la lletjor cada dia quan hi passes.
Quina pena que fa ...